El meu blog no podia estar sense res sobre una cosa que m'acompanya des de que sóc ben petita.Sóc catalana, sí, vaig néixer a Barcelona i estic molt orgullosa de totes dues coses, encara que molta gent pensi que no et pots sentir orgullosa del lloc on ets. Però jo em sento molt orgullosa de ser-ho.
Em sento, però també em sento molt orgullosa de ser filla de gallec.
Galícia no sé que té. Galícia té alguna cosa molt i molt especial. És diferent a la resta,....no sabria com definir-ho. Em sento orgullosa de saber com son els gallecs de conèixer un i cadascun dels racons més macos de un país amb moltíssima història i que mereix molta més dignitat i respecte de la que s'ofereix.
Galícia és un dels llocs amb una cultura més abundant i interessant que he conegut. No puc dir que sigui millor ni que pitjor que cap perquè no hi ha cultures millors ni pitjors, totes mereixen el mateix tracte i respecte. Sento un gran respecte i admiració pels gallecs, un poble que sempre ha demostrat estar unit però que mai ha pogut alçar la veu des de la seva pròpia terra i si ha intentar dir alguna cosa, alguns han intentat tapar-ho.
Gallecs i gallegues han marxat dels seus pobles i ciutats a altres comunitats i països per lluitar per la seva vida i per tenir un futur més digne. El País Basc, Madrid o Catalunya han ofert a gallecs i gallegues moltíssimes oportunitats que allà no en podien trobar.
Molts gallecs i gallegues lluiten des de altres parts del món per la seva cultura i llengua. El ser gallec a una altra part del país condiciona la forma de vida i els costums.
Des de Catalunya, per exemple, associacions i centres organitzen festes, balls, cursos de gallec,.... Aquest és el cas del Centro Galego de Cornellà de Llobregat.
Així doncs, es demostra una vegada que la cultura no està anclada en un territori sinó que va alla on la portin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario