Goodbye 2010!

Què ens deixa el 2010?

El 2010 ens deixa moltes coses. Però si haguessim de resumir el 2010 en una paraula, en quina pensarieu?

Jo sens dubte, penso en aquella que s'ha repetit fins la sacietat, que ocupava planes dels diaris cada dia: CRISI.

La crisi que cada cop afecta a més gent ha sigut la protagonista del 2010, sens dubte. Encara que per alguna la crisi no els afecta gaire, per altres, aquesta crisi ha fet que a casa seva s'hagin hagut d'apretar el cinturó fins gairebé no poder ni respirar. Grècia es va veure en una situació greu i desde la UE deien que Portugal i Espanya no trigarien en estar en una situació semblant.

D'altra banda, jo crec que no se'ns oblidarà per ser l'any dels 33 miners, l'any en què a Chile es va montar un circ mediàtic al voltant d'una mina on s'havien quedat atrapats 33 miners. Tota una història que semblava treta de qualsevol reality show.

Sens dubte, queda en la nostra memòria aquell volcà islandès que un dia va decidir entrar en erupció i parar tot el trànsit aeri. Europa es va veure en el caos.

Tampoc podem oblidar que el 2010 va ser un any molt important per l'esport espanyol, la Selecció Espanyola de Futbol va proclamar-se guanyadora del Mundial de Sudafrica. El Barça va tornar a demostrar qui domina a la lliga espanyola encara que el Madrid de Mourinho no els hi acabés de posar les coses fàcils.

Relacionat amb la Selecció Espanyola, no podem oblidar aquell petó que va donar la volta al món, el de la Sara Carbonero i l'Iker Casillas.

Algú suposo que també es deu enrecordar de la tragèdia al festival Love Parade a Alemanya, 19 morts, entre les quals dues catalanes, i més de 100 ferits.

També no podem oblidar el que va fer ETA. La organització terrorista va enviar un comunicat a la BBC dient que deixaven le sarmes definitives. Alguns van confiar, d'altres volen fets i no paraules.

Per cert i la famosa Vaga general? El 29 de setembre l'activitat del país es parava per les reformes laborals de Zapatero.

I aquest 2010, va acabar amb el caos a l'espai aeri espanyol, la vaga de controladors aeris, que fa que Espanya deixi l'any en estat d'alarma per primera vegada a la història de la democràcia.

M'agradaria saber amb quin aspecte del 2010 us quedeu? Quina paraula us ve al cap dient 2010? Per a vosalres hi hagut alguna cosa més important?

Participeu i deixeu els vostres comentaris, BON 2011 !!

Albert Planadevall: "Si no ho fas bé, la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis"

Ràdio Flaixbac és l'emissora musical líder a Catalunya i un dels seus locutors, l'Albert Planadevall, respon a les preguntes de jenni-fernandez.blogspot.com i a les proposades per seguidors del blog.

Planadevall, locutor del "Feedbac" i col·laborador habitual de "El matí i la mare que el va parir" ens explica què fa un llicenciat en psicologia a la ràdio o si realment és satisfactori ser locutor de programes musicals. Tot això i més, a continuació:

  

Què fa un llicenciat en psicologia fent de locutor a una ràdio musical?

Doncs la veritat no ho sé! Suposo que ha estat la casualitat la que al final em va portar a fer ràdio perquè mai vaig tenir aquest somni de ben petit. Però he de dir que un cop m’hi he trobat la cosa ha estat molt especial i m’hi sento molt a gust

Has passat per diverses seccions al llarg de la teva carrera i t’has quedat en una ràdio musical... Per alguna raó en especial? Què t’aporta?

M’agrada molt la música i aquí a Flaixbac tinc la possibilitat d’estar-ne molt al dia però també de poder ser creatiu a l’hora de pensar molts temes relacionats amb la ràdio juntament amb un gran equip humà. Suposo també que estaria igual de feliç en una ràdio generalista. La gràcia és fer allò que t’agrada i tenir ganes d’aprendre constament siguis on siguis.

A l’actualitat, estàs en un programa per a joves i adolescents en una cadena musical. Un dels programes anteriors va ser el PAP. Us va deixar el llistó ben alt? No creieu que a vegades els oients poden caure en la comparació?

Per Flaixbac han passat grans programes i grans professionals que han deixat el llistó bon alt. Per mi és un honor que ens comparin amb ells. Una raó de més per anar millorant dia rere dia i no adormir-se en els llimbs.

A vegades es diu que a Flaixbac com una emissora en la que els seus locutors no respecteu la nomativa lingüística. Fins a quin punt és cert? 

Buff...et puc ben jurar que no és cert. Si una cosa tenim controlat a Flaixbac és l’idioma. Tenim un servei lingüístic que ens va controlant cada setmana per tal que utilitzem correctament el català. També és veritat que sempre se’ns pot escapar algun barbarisme o incorrecció però ens esforcem molt perquè això no passi.

  

Què diferencia Flaixbac de la resta d’emissores musicals?

Intentem dotar-la d’una personalitat pròpia a través dels seus programes i dels seus locutors. És molt importants arribar (comunicar) a l’altre (oient). Si no ho fas bé la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis

 Ha ajudat el Facebook a l’augment de fans? Prop dels 21.000 fans, com s’assumeix això?

El Facebook ha estat una experiència increïble per nosaltres. Ens ha possibilitat obrir una via de comunicació directe amb els nostres oients. Ara arribar a ells (i que ells arribin a nosaltres) és cosa de segons. Ens agrada molt aquesta interacció.

Tot l’equip de Flaixbac està vivint un moment de molt èxit amb els vídeos de Santification Party i de Election party, pensaveu que aixo arribaria tan lluny?

Sempre intentem fer les coses perquè arribin al màxim de gent possible. Quan fas uns vídeos com els que dius ho fas amb les ganes i intenció perquè triomfin al màxim. Evidentment hi ha sempre un factor sort i en aquest cas ens hem ajudat molt de les xarxes socials com a eina de difusió i expansió. Estem molt contents dels resultats obtinguts.

 Ja són 7 anys a Flaixbac, trobes que la teva manera de locutar i treballar és diferent i ha canviat durant tots aquests anys?

Mira, fa poc vaig escoltar un tall d’àudio amb una de les meves primeres intervencions a Flaixbac i t’he de dir que sí, he canviat en la manera de locutar. Sempre és important evolucionar en la teva feina, és la clau per no estancar-te i saber incorporar nous coneixements a la teva tasca diària. A més de locutar el que he fet també és aprendre molt de l’ús de les xarxes socials i Internet en general dins d’un mitjà de comunicació com és la ràdio. Trobo que és fascinant aquesta nova faceta meva i creu que seguiré aprenent per tal de seguir al dia de tot aquest nou món virtual.

      La Montse, estudiant de Comunicació Audiovisual a la UB pregunta:

Com recordes els teus inicis a la ràdio? Què senties quan et posaves davant d’un micro?

Els recordo amb molt de “carinyo” i un sentiment especial ja que va ser un època molt emotiva en molts d’aspectes. Quan estava a l’aire recordo que sentia molts nervis, bé, encara els sento ara...imagina’t!!

En Xavier Mas de Xaxàs, periodista i professor de la UAB pregunta:

No trobes que les ràdio fòrmules son un xic frustrants pels locutors, sempre en segon terme?

Cada vegada menys! És veritat que fins ara existia aquest “segon terme” però estic convençut (com a mínim a Flaixbac) que el mitjà on treballo està canviant ja que cada vegada el “contingut” hi té més importància, i no em refereixo a contingut purament musical. Els locutors som part activa del missatge que intentem comunicar a nivell de programes i “parlem” més sense necessitat de fer-ho per presentar cançons. Podríem dir que en cert nivell ens estem tornant més generalistes i donem més importància a la paraula a més de fer-ho amb la música.

Com va de diners una ràdio fòrmula que pràcticament no té anuncis?

No sé dir-te els números exactes però em sembla molt que la cosa va bé tot i la famosa crisi que tenim a sobre. Heu de pensar que no només tenim les típiques falques de 30 segons com a publicitat. Hi ha altres sistemes com patrocinis o mencions on els locutors parlem del producte en qüestió en directe

 

La Carla, estudiant de 1r de Batxillerat pregunta:

Si t’haguessin dit de petit que arribaries a ser locutor de ràdio t’ho haguessis cregut? Aspiraves arribar aquí algun dia?

No ho hagués dit mai ja que de petit em pensava que de gran seria metge i ja veus tu com he acabat! Hi ha un moment (una força) quan treballes en una municipal que t’empeny a fer un pas endavant i anar a buscar feina en una ràdio més gran. A vegades et surt bé i a vegades la cosa es pot tornar molt complicada. Jo reconec que vaig tenir sort. Moltes vegades no és qüestió de fer-ho més bé o més malament, senzillament és sort. Estar en el lloc adequat en el moment oportú.

Jazztel, això ja passa de taca d'oli !

Estimat Jazztel,

N'estic farta, però no una mica, ni poc, estic totalment farta de vosaltres. Estic totalment farta de les vostres trucades i de dir-vos que no.

Estic contenta amb Movistar, sóc feliç amb ells i no cal que sigueu tan pesats (perquè realment no teniu una altra paraula que us defineixi) per demanar-me el canvi de companyia. No em canviaré. Deixeu-vos de trucades i insistir absolutament tant.

Sou molt pesats i realment us esteu passant un munt, vull que em deixeu de trucar, però qui sap què fer en aquests casos? De veritat, no vull que insistiu més, no cal que els teleoperadors que em parlen des de Mèxic em truqueu 3 vegades al dia (com és el cas d'avui), vull estudiar tranquilament i vull contactar amb els meus amics, no amb vosaltres.

Jazztel, o deixeu de trucar i ser tan i tan pesats o realment tot això tindrà conseqüències!

Gràcies per la vostra atenció,

Jenni.

PD: El més segur és que no entengueu res, però sí, és català. És l'idioma que parlem a Catalunya. Si, Catalunya, estem al nordest d'Espanya. Jazztel, o canvieu o crec que les pagareu....

Adéu CNN+ !

No m'ho puc creure. Realment és increíble el que ha passat. No cap al meu cap que CNN+ tanqui.

Una cadena de qualitat i d'informació diu adéu el 31 de desembre de 2010 segons el comunicat que ha emès avui el Grup Prisa. 

La desaparició de CNN+ és una de les conseqüències de la fusió amb Telecinco. La veritat és que no queda gaire clar en els mitjans de comunicació que es farà amb el canal, si Telecinco seguirà amb l'idea de emetre informatius las 24 hores o el llogarà a un altre operador.

La primera possibilitat es creu que és poc possible. Telecinco mai s'ha interessat per una cadena d'informatius les 24 hores i no sembla que ho faci. El futur no queda gaire clar per la cadena i menys pels periodistes que hi treballaran fins a cap d'any.

Només em plantejo una pregunta, per què es fa això? Audiències? Interessos? 

Sóc capaç de comprendre que la televisió no és exclusivament informativa, que necessitem més enllà d'informatius, però després de l'augment d'un estil de programes a la televisió espanyola i aquest ultim fet, realment no crec que estiguem fent el més correcte en la nostra televisió.

Necessitem informació i com més millor per poder ser crítics i poder pensar per nosaltres mateixos i la desaparició d'aquet canal fa que això es redueixi. 

Gràcies Iñaki Gabilondo, Silvia Intxaurrundo, Antonio San José, José Maria Calleja, José Ramón Pindado, Almudena Gómez, Concha Boo, Rafael Luque, Lara Vadillo, Roberto Fernández, Esther Cervera, Alonso Trenado, Mónica Sanz, David Tejera, Leticia Iglesias, Patricia Corral, Mario Saavedra i tots els que vau formar en algun moment del canal. Gràcies CNN !

http://www.publico.es/televisionygente/351097/prisa-cierra-cnn-tras-la-entrada-de-liberty

http://www.lavanguardia.es/comunicacion/20101210/54086249505/prisa-cierra-su-canal-de-noticias-cnn.html

Ja passem de les 700 visites!!

Gràcies a tots els que llegiu el blog i el seguiu, perquè ja puc ben dir que ja passem de les 700 visites.
Moltes gràcies per seguir-lo i per l'interès mostrat per molts en els últims dies!
:)

La cultura gallega és viatgera

El meu blog no podia estar sense res sobre una cosa que m'acompanya des de que sóc ben petita.

Sóc catalana, sí, vaig néixer a Barcelona i estic molt orgullosa de totes dues coses, encara que molta gent pensi que no et pots sentir orgullosa del lloc on ets. Però jo em sento molt orgullosa de ser-ho.

Em sento, però també em sento molt orgullosa de ser filla de gallec.

Galícia no sé que té. Galícia té alguna cosa molt i molt especial. És diferent a la resta,....no sabria com definir-ho. Em sento orgullosa de saber com son els gallecs de conèixer un i cadascun dels racons més macos de un país amb moltíssima història i que mereix molta més dignitat i respecte de la que s'ofereix.

Galícia és un dels llocs amb una cultura més abundant i interessant que he conegut. No puc dir que sigui millor ni que pitjor que cap perquè no hi ha cultures millors ni pitjors, totes mereixen el mateix tracte i respecte. Sento un gran respecte i admiració pels gallecs, un poble que sempre ha demostrat estar unit però que mai ha pogut alçar la veu des de la seva pròpia terra i si ha intentar dir alguna cosa, alguns han intentat tapar-ho.

Gallecs i gallegues han marxat dels seus pobles i ciutats a altres comunitats i països per lluitar per la seva vida i per tenir un futur més digne. El País Basc, Madrid o Catalunya han ofert a gallecs i gallegues moltíssimes oportunitats que allà no en podien trobar.

Molts gallecs i gallegues lluiten des de altres parts del món per la seva cultura i llengua. El ser gallec a una altra part del país condiciona la forma de vida i els costums.

Des de Catalunya, per exemple, associacions i centres organitzen festes, balls, cursos de gallec,.... Aquest és el cas del Centro Galego de Cornellà de Llobregat.

Així doncs, es demostra una vegada que la cultura no està anclada en un territori sinó que va alla on la portin.

Controladors descontrolats

Era ben curiós passejar divendres passat pels carrers. No sé si hi havia més maletes o persones. Havia arribat un bon cap de setmana llarg ni més ni menys de 5 dies ( que alguns fins i tot el podien convertir en un cap de setmana de 8 dies ni més ni menys) i la gent es fregava les mans. Molts marxaven a destins europeus o d'altres simplement tornaven als seus pobles. Però el que no sabien és el que succeiria.
Els controladors àeris la tornarien a fer ben bona. Es queixaven de l'explotació i del suposat estrès i estat d'ansietat que patien desde feia mesos i que els impedia acudir al seu treball. La major part dels controladors àeris no van acudir als seus llocs de treball i conseqüentment, l'espai àeri espanyol restava tancat.
La ràbia va arribar a la major part dels aeroports espanyols i els viatgers no podien aguantar més.
No s'entenia res. Com pot ser que els controladors àeris es queixessin del seu lloc de treball quan cobren una barbaritat (més de 200.000 euros a l'any) i que facin una vaga encoberta divendres abans d'aquest pont?
No és just. No és just pels milers de famílies i amics que volien viatjar pel pont, per les persones que havien de tornar a casa, per la gent que havia de fer escala a Madrid.
No trobo que sigui la millor manera, trobo que queixar-se és un acte que l'has de fer en el moment més adequat i no quan depenen de tu milers de persones.
Trobo que els controladors àeris en el moment de decidir de fer aquesta vaga encoberta van cometre un acte de irresponsabilitat davant dels milers de persones que havien d'acudir als aeroports i que si es volen queixar d'alguna cosa concreta de la seva feina ho han de fer adequadament per a què tant el govern com AENA puguin solucionar els problemes.