tag:blogger.com,1999:blog-26404101395258302612024-03-13T16:00:39.434+01:00More than journalismJennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-86852363618238513902011-07-06T21:42:00.001+02:002011-07-06T21:44:21.861+02:00No xiulis!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.enriquedans.com/wp-content/uploads/2008/04/teddy.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.enriquedans.com/wp-content/uploads/2008/04/teddy.jpg" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El fet més destacat a Espanya en la última setmana ha estat la crisi a la <a href="http://www.sgae.es/">SGAE</a>. Han estat detinguts diversos directius i encara que alguns han estat posats en llibertat amb càrrecs, la imatge d'aquesta institució ha empitjorat considerablament. El govern ha suprimit el famós canon digital (impost que s'havia de pagar al comprar qualsevol objecte d'emmagatzament informàtic). </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els tuitaires i internautes (que podem considerar la gran part de ciutadans) van aconseguir que el nom del director de la SGAE, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Teddy_Bautista">Teddy Bautista</a>, fos Trending Topic al Twitter durant tot el dia en que se'l va detenir i va sortir al llum aquest cas. Els autors i editors de l'associació, però tampoc van trigar en reaccionar i encara que alguns no van voler donar declaracions d'altres van sortir en defensa dels directius, com per exemple <a href="http://twitter.com/#%21/AlejandroSanz">Alejandro Sanz</a>.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els tweets del cantant s'han convertit en objecte de crítiques ja que sempre s'ha mostrat a favor dels interessos de la SGAE. Fins i tot, ha defensat que els diners que Bautista va desviar són propietat dels artistes.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Però la pregunta que em plantejo és: La SGAE és necessària? Calen aquests impostos?</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Les perruqueries, bars, supermercats, botigues,... que posen un fil musical, la televisió o la ràdio han de pagar a una societat que representa, en major part, a un centenar d'artistes i la resta que no tenen tant èxit ni ingressos no veuen ni un euro d'aquests ingressos. És normal que una perruqueria de barri o al bar on anem a fer una "birra" hagin de pagar 200 euros aproximadament a l'any per posar música? Penseu que tots i cadascun de vosaltres a l'anar en un d'aquests establiments heu pagat el que als amos d'aquests negocis els hi toca pagar a aquesta associació.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">És just? És massa? Sembla que la SGAE està en les seves últimes, que no té bones crítiques i que els ciutadans de peu no tenen gaire simpatia a aquest col·lectiu. Però deixem que la justícia faci el que hagi de fer, i que els periodistes treguin a la llum el que s'ha de dir sobre aquesta institució i després ja veurem què passa...</span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-28573041413312934222011-07-04T22:06:00.000+02:002011-07-04T22:06:41.194+02:00Entreteniment de qualitat<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Avui m'he alegrat al llegir el diari que una persona tan ficada en el món de la televisió i de la talla de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ferran_Monegal">Ferran Monegal</a> tingués la mateixa opinió que jo sobre <a href="http://www.youtube.com/watch?v=vnrKC3epCRU">l'acomiadament de Buenafuente</a> i el que simultaniàment s'estava dient a la gala dels premis de l'<a href="http://www.academiatv.es/">Academia de Televisió</a>.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Quan era petita ja m'atreien els programes d'<a href="http://www.andreubuenafuente.com/">Andreu Buenafuente</a> i malgrat moltes coses no les entenia, m'agradava que la gent rigués tant a l'escoltar-lo sense fer coses fora de lloc, sense ficar-se exagaradament amb ningú, em feien riure personatges que surtien al seu programa com el <a href="http://www.youtube.com/watch?v=RzNSE9palOU">Palomino</a>. Amb el pas del temps, Buenafuente es va obrir al mercat nacional i quan va saltar a <a href="http://www.antena3.com/">Antena 3</a> el vaig deixar de veure, no sé per quina raó la veritat, però sabia que seguia fent una feina magnífica i que a la resta d'Espanya estaven disfrutant d'un home que sabai fer televisió.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"> Fa una televisió que a molts els hi agradaria fer, és de qualitat i no està fet amb maldat, es nota que l'equip que hi ha al darrere fa molt bona feina i que encara que d'altres cadenes es dediquen a fer programes d'entreteniment absurds i sense cap tipus d'educació ni respecte per l'espectador, Andreu Buenafuente, ha sapigut conduir aquest estil a l'humor intel·ligent. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El seu salt a <a href="http://www.lasexta.com/inicio">La Sexta</a> el va consolidar com un dels millors humoristes i presentadors de la última dècada. "Buenafuente", el programa que va dur el mateix nom que el cognom del presentador, va acabar la setmana passada per decisió del propi equip a causa del cansament. Buenafuente és un senyor, i això es va notar en el seu acomiadament. "<b>Ustedes són más listos de que los programadores de la televisión creen</b>" va dir quan finalitzava la darrera emissió. Quantes vegades he sentit això! "No us penseu que els lectors/oients/telespectadors són tontos" he sentit desenes de vegades per part dels professors de comunicació. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">La televisió és un camp difícil però qui sap fer televisió de qualitat i amb un cert nivell es nota. Televisions com <a href="http://www.telecinco.es/">Telecinco</a>, per exemple, s'han aprofitat en els últims anys per fer una televisió barata i senzilla on l'absurditat i el circ proliferen cada cop més en la seva graella. No ens agrada? Doncs que estem fent quedant-nos amb els braços creuats? Mentre productores, com per exemple <a href="http://www.elterrat.com/">El Terrat</a> estan buscant la millor manera de fer bons programes i que els comunicadors es sentin més a prop del teleespectador i viceversa, altres l'unic qperue se'n preocupen és de omplir la seva butxaca i l'ètica, llençar-la a la brossa.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://eslatele.com/wp-content/uploads/buenafuente1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="161" src="http://eslatele.com/wp-content/uploads/buenafuente1.jpg" width="320" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Mentre Buenafuente feia riure per ultima vegada a uns quants milions d'espectadors amb els seus companys de plató <a href="http://www.berto.tv/">Berto Romero</a> i <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Morgade">Ana Morgade</a> i la col·laboració especial de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Silvia_Abril">Silvia Abril</a> fent de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=_ZVPkHbcpO8">Niña de Shrek</a>; a La 2, s'entregaven els premis de l'academia de televisió d'aquest 2011. El premi a la qualitat sabeu per a qui va ser? Per Antena 3. Una cadena que està apostant per programes d'informació, magazins, concursos i sèries mentre la seva màxima competidora Telecinco ( o l'anomenada per alguns Telecirco) gira la seva programació entorn uns personatges que ells creen, consoliden i fer realities sense sentit. El president de l'acadèmia, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Campo_Vidal">Manuel Campo Vidal</a>, va demanar al govern un consell de regulació igual que la resta de paísos europeus, i el conseller delegat d'Antena 3 va demanar una televisió de qualitat de la que els que la fan i la veuen no es sentin avergonyits igual que Buenafuente ho demanava des del seu plató a Barcelona.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><i><br />
</i></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><i>La televisió està en un moment difícil, però si els que hi són saben fer una televisió decent, i que mostri el que realment s'ha de mostrar. Comunicadors, periodistes, realitzadors, productors, guionistes que estiguem en un futur en els mitjans de comunicació audivisuals sabem com estan en l'actualitat les coses hem d'agafar el mànec d'aquesta paella i apostar per projectes de qualitat per respecte: per nosaltres i pels televidents.</i></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> </div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-57892903846241240572011-06-25T22:52:00.001+02:002011-06-25T22:53:40.901+02:00Serveixo per a polític?<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Revisant les entrades del meu blog, he llegit de nou una entrada que vaig fer poc abans de les eleccions del passat 28 de novembre i explicava la poca claredat i convicció amb la que votariem els joves que pertànyen a la meva generació.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Set mesos després, aquells que deien que els joves no mouríem el cul per a res, que no mostravem interès per la política i que som uns ganduls no poden dir el mateix. Les coses han canviat molt des de llavors.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">La campanya "Democracia real ya", el moviment dels indignats del 15M i les diferents acampades han suposat un canvi en la opinió pública i s'ha assenyalat sense cap tipus de por els responsables de la crisi: polítics i banquers, els que tenen el poder dels governs, dels bancs i caixes, les grans empreses del país i dels grans mitjans de comunicació.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">No explicaré de nou que és aquest moviment, que tots més o menys ja sabem com és i que promulga, encara que molts intentin convencer que són quatre gats que volen fer-se pesats per cridar l'atenció.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els joves de la nostra generació, coneguts nacionalment amb el nom de ni-nis, hem alçat la veu, però ara no hi ha marxa enrere senyors polítics, no, no hi n'hi ha.<b> </b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b> I això saben el que vol dir? </b> </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El Twitter va més ràpid que els mitjans de comunicació tradicionals, que el poder de convocatòria és instantani i que malgrat governs i grans cadenes de televisió l'únic que volen és que siguem un ramat d'ovelles, la majoria de ciutadans ara ja no ho volem ser . Ens hem adonat que vostès no fan la feina com deurien i que malgrat la violència mai s'ha d'utilitzar en cap moment, no pensin en el què va succeir al Parlament, sinó en perquè. Pensin en què vostés com a polítics, els que hauríen de representar al poble i als interessos de centenars, milers o milions de persones, estan perjudicant aquells que durant tants anys havien cregut en vostés. Però, ara mateix, la gent està indignada, saben que el món no és de color rosa, saben que no podem viure en el món de Yuppi, però el que si que sabem tots és que vostés no mereixen el sou que tenen, ni la bona reputació, ni l'idolatria per part de cap ciutadà, i en conclusió, ara mateix, no mereixen cap vot.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Porten des de fa molts anys defensant la democràcia però la democràcia funciona quan tots respecten les regles del joc, quan els que hi juguen respecten les lleis, tan votants com partits. Però ultimament sempre vostés guanyaven i els ciutadans de carrer, perdien vegada rere vegada. Crec que s'han de fer un replantejament de la seva feina tots i cadascun de vostés: es veuen capacitats per representar el poble? Poden defensar els drets dels ciutadans? Creuen en el poble? Quins són els seus interessos? S<b>i vostés són membres d'un partit polític per a guanyar diners no és el seu lloc.</b></span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-91301940410276705052011-06-24T19:57:00.003+02:002011-06-26T23:00:27.137+02:00Després d'un any<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Fa uns dies em vaig trobar a una persona que feia temps que no veia i vaig pensar que no sabia de que havíem de parlar. Si me l'hagués trobada feia uns anys podria haver parlat de tantes coses... Llavors, em vaig adonar quan tornava cap a casa que el temps passa massa ràpid. Vaig estar donant-li voltes al tema i quan ja m'havia oblidat em vaig tornar a trobar una parella que em va preguntar per si havia superat tots els crèdits de la universitat i em van recordar que just feia un any havia fet la selectivitat. "Déu meu! Un any ja ha passat!" . Ja he acabat primer de periodisme.</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Hem arribat en un moment difícil, el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Proceso_de_Bolonia">pla Bolonya</a> ja estava implantat i com més avançava el curs m'adonava de les dificultats del pla. Que si teoria, que si pràctica, que si ara no tinc examens, que si ara se'm barreja la teoria, els examens, la pràctica, el vull anar-me'n de festa, que si el meu professor no vol fer recuperacions,.... La discordinació entre pla Bolonya, professors i rectorat s'ha notat i cada cop el rectorat de la <a href="http://www.uab.es/">UAB</a> s'ha anat distanciant més i més dels universitaris, dels professorat i del personal no docent per diverses raons. Es va distanciar de l'alumnat al no autoritzar i no donar el vistiplau a la festa de la Universitat Autònoma que es va celebrar en un dia que el rectorat va considerar lectiu; del personal docent i del professorat (i de nou, dels estudiants) es va distanciar a l'anunciar acomiadaments i retallades (<a href="http://www.ara.cat/societat/Generalitat-retallades-milions-universitats-catalanes_0_461354625.html">en totes les universitats catalanes hi haurà retallades de 144 milions d'euros</a>).</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Malgrat que el grau m'agrada, he trobat desenes de defectes en cada assignatura que hem fet, però de totes maneres puc assegurar i dir sense tremolar que ser periodista és l'ofici més bonic del món. No estudiem anant a la biblioteca i fent colzes, estudiem mirant els informatius, investigant per la xarxa, buscant la notícia a peu de carrer, fent fotografies, escoltant la ràdio, mirant pel·lícules, escoltant opinions, empatitzant amb els ciutadans i fent crítica . No fem un grau qualsevol, no ens tancarem a estudiar, no farem càlculs, ni ens aprendrem les deu mil normes d'ortografia, ens agrada el nostre ofici i encara que hi hagi uns quants que estiguin utilitzant el ser periodista per donar una mala imatge de la nostra feina i de tota la resta de periodistes, les facultats de comunicació s'aniran omplint de joves que creuen que l'ofici pot sortir de la crisi en la que sembla estar. Som molts els que no tirarem la tovallola, els que encara que ens retallin en diners, ens diguin que la nostra carrera és la més fàcil de totes, sabeu que podem dir? Que la nostra carrera és pura vocació. Crec que en cap més facultat es pot veure la passió que es posa en la nostra, que ja ningú t'ha d'ordenar "fes un treball" de vint mil pàgines, que a mi m'es igual que em posin un 6, un 8 o un 10 (que si et posen un 10, millor que millor) però l'important està en què quan acabis el reportatge, l'entrevista o el que sigui, diguis "Què interessant! M'ha encantat fer això!" i t'hagi servit d'alguna cosa pel teu futur.</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Molts deuen pensar què motivada, però tot és posar-li ganes al que fas, creure-hi i que com més t'interessi, més et crida l'atenció.</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><a href="http://www.losangelesnotienenfacebook.com/imagenes/media/fcc-uab-presentacion-libro-156.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="195" src="http://www.losangelesnotienenfacebook.com/imagenes/media/fcc-uab-presentacion-libro-156.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: small;">D'altra banda, els companys sempre hem estat uns al costat d'uns altres, diuen que el periodisme és un món molt competitiu, que hi ha gent que l'únic que vol és ser més que algú altre. I sí, la veritat és que hi ha gent així, però de veritat que ser no val la pena, ara per ara i encara que el periodisme sigui la unica carrera que es pugi anar exercint mentre vas estudiant, seguim sent universitaris que volem passar-ho bé, però ara ja no hi ha marxa enrere. Som de la UAB, som alumnes de la <a href="http://www.uab.es/comunicacio/">Facultat de Ciències de la Comunicació</a> i de periodisme. Ho hem passat molt bé fent reportatges, entrevistes, al <a href="http://www.congresoperiodismo.com/">Congrés de periodisme digital de Huesca</a>, i algunes assignatures han molestat molt, però molts professors (alguns molt més que d'altres) s'han implicat força, ens han tractat com a periodistes, com adults, d'altres en canvi no han après que el Pla Bolonya no vol dir tractar-nos com pàrvuls ni donar-nos tot mossegat sinó aprendre fent pràctiques i que la teoria quedi en segon pla.</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;">En definitiva, puc dir que aquest any ha estat molt positiu, m'he adonat que sí que estava en el cert, que el que creia quan era adolescent, era veritat, jo volia ser periodista i per fi, aqui estem, encara que ara per ara només sigui en construcció.</span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-76291211924325606212011-06-01T21:28:00.004+02:002011-06-26T23:03:02.302+02:00No val quedar-se quiet<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">iSenyor Monzó, em dirigeixo a vosté, perquè no comparteixo el que va expressar en el seu article del 19 de Maig “Vet aquí la Spanish Revolution”.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Per començar, som molts els indignats, però que per diverses raons no podem ser-hi cada dia a Plaça Catalunya i que des de fa temps ens vam adonar que la major part de polítics només miraven per la seva butxaca, i no defensaven res del interès dels ciutadans . Creu que no és motiu suficient com per estar indignat? Potser si s’apropés a Plaça Catalunya veuria com la realitat és ben diferent de la que creu. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">En segon lloc, no va haver ningú que va decidir el hagstag #spanishrevolution sinó tots els que vam piular amb aquest terme vam col·laborar a què s’alcés en un dels primers llocs de temes més populars arreu del món. Internet és lliure, un món sense llei on la única norma és el sentit comú, que sembla que molts polítics l’hagin perdut. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">En tercer lloc, sóc d’una generació molt jove, que ho hem tingut tot a l’abast de la mà però això no vol dir que ens haguem esforçat menys, hem tingut una preparació bona pel que fa els estudis en comparació amb els nostres avis i pares, ara però, ens hem trobat en la situació que no tenim un futur assegurat malgrat haver tingut una prepració ideal. M’he sentit impotent al sentir dir que érem una generació acomodada que no movíem ni un dit per un futur digne i que estàvem ben poc interessats en política. Des de què va sorgir el moviment 15-M em sento orgullosa de pertànyer a aquesta generació que lluita per una política més responsable i uns votants que pensin de forma molt més intel·ligent el seu vot. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Per fi els joves han alçat la veu i han recordat després de tantes decisions polítiques sense escoltar als ciutadans, que sense els nostres vots els polítics no tenen poder. Però també pensionistes, aturats, autònoms, immigrants, universitaris, empresaris, artistes ... s’han volgut afegir aquesta iniciativa.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Diu que li semblen poques 150.000 persones, però la xifra ha anat augmentant. A més es pot veure a les urnes, que al nostre país hi ha un 49,5 % d’abstenció,és a dir, aproximadament 23 milions de persones no van anar a votar, i que potser deu ser per alguna cosa.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Lluitar sense violència per un futur digne és el que caracteritza el moviment 15-M, sense insults, ni trampes, ni fronteres. Però no val jugar brut, mirar des de dalt, tenir-ho tot i jutjar durament a unes persones totalment indignades amb la política que volen alçar la veu per lluitar de forma pacífica pels seus drets.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Jo no em penso quedar quieta, de braços creuats sense fer res, vosté sembla que sí.</span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-45516086440445362512011-05-14T18:38:00.002+02:002011-06-26T23:10:12.066+02:00Queremos galego!<a href="https://www.facebook.com/pages/Queremos-Galego/381685036857?ref=ts#%21/pages/Queremos-Galego/381685036857">Queremos galego!</a>, plataforma sense ànim de lucre a la que estan adherides més de 700 entitats i 6000 adhesions individuals han convocat el pròxim 17 de maig, días das letras galegas, a diverses ciutats del món manifestacions per la defensa del gallec.<br />
<br />
El passat 17 de maig de 2010 van ser els gallecs els que es van manifestar a la Praza do Obradoiro a Santiago de Compostela per reclamar la reducció d'hores de gallec a l'ensenyament. Ara però plataformes i entitats convoquen que els emigrants gallecs cridin i es manifestin per la llengua que han mantingut viva encara que estiguin ben lluny de la terra.<br />
<br />
S'han adherit al manifest entitats com el Bloque Nacionalista Galego, Esquerda Unida, l'Asociación cultural Rosalía de Castro de Barakaldo, Galicia en Nova York (Portal de información de galegos en Nova York) o diverses plataformes per l'ensenyament del valencià.<br />
<br />
Els actes es produiràn a a llocs cèntrics de les principals ciutats de diversos paísos d'Espanya, Europa i tot el món.<br />
<br />
<br />
<b>Florència:</b> Piazza Senioria 18.30 hores<br />
<b>Lugo</b>: Raíña (Frente Hotel Méndez Núñez) 12 hores<br />
<b>Barreiros:</b> Festa da Lingua (AC Irmandade de San Caetano i Plataforma Queremos Galego da Mariña) Escolas de Celeiro de Mariñaos 18 hores<br />
<b>Belfast</b>: Centro Cultural de Falls Road 16 hores<br />
<b>Boiro:</b> Romaría das Letras, Finca do Pazo de Goiáns 11.30 hores<br />
<b>Pontedeume</b>: Praza do Concello 11.30 hores<br />
<b>Narón</b>: Xardín Botánico Carlos Rodríguez Dacal 12 hores<br />
<b>Nova York:</b> Battery Park 17 hores<br />
<b>O Barco</b>: Pasarela peonil do Salgueiral 12.00 hores<br />
<b>Soutomaior</b>: Alameda de Talorrío de Arcade 12.00 hores<br />
<b>Barcelona</b>: Centro Galego de Barcelona (Rambla dels Caputxins) 19.00 hores<br />
<b>A Coruña</b>: Obelisco 12 hores<br />
<br />
Tots aquestes movilitzacions poden estar subjectes a canvis que es comuniquen a la pàgina del Facebook de Queremos Galego!<br />
<br />
<br />
<span class="text_exposed_show"><br />
</span>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-36893990291538381962011-05-14T17:07:00.001+02:002011-06-24T17:27:21.106+02:00La Pegatina: "Hi ha grups que pensen que per cantar en català els tiraran tomàquets a l'escenari"<div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">La Pegatina acaba de treure nou disc "Xapomelon" en el que barrejen, com porten des del principi català, castellà, gallec i francès. A l'actualitat, l'escena musical catalana està vivint un dels millors moments, entrevistem a La Pegatina per saber que en pensen sobre cantar en català, sobre el boom que hi hagut en els últims mesos amb la música del nostre país a la resta de l'estat.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><i><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">1. Creieu que actualment cantar en català dóna èxit?</span></span></i></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">No és qüestió de la llengua, el que fa que puguis tenir èxit o no. Depèn més aviat de si ets creïble, sincer, si agrada la imatge que tens, si ets honest amb el públic, si enganxa la teva música, si és per a tots els públics o no, etc. <b>Hi ha molts altres factors i la llengua és l’últim de tots.</b></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"><br />
<i>2. Creu que la música catalana està prou reconeguda a l'estat espanyol?</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">Si us referiu a la música cantada en català (diferent de la música catalana), nosaltres tenim una experiència molt saludable. I és que <b>fa 6 anys que anem per tot arreu de l’estat espanyol i quan cantem en català, la gent segueix cantant-nos les cançons, i no els fa res que siguin en català o en qualsevol altre idioma</b>. Creiem que <b>si no es coneixen prou cançons en català a l’estat espanyol és perquè els grups catalans tenen prejudicis, i no el públic espanyol.</b></span><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"><br />
<br />
<i>3. El fet de cantar en català segueix sent un prejudici lingüístic que fa que els grups no puguin arribar a ser reconeguts en el mercat nacional?</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">Com us diem, és més aviat cosa dels grups d’aquí, que <b>pensen que per cantar en català els tiraran tomàquets a l’escenari</b>. Nosaltres també ho vèiem així, però fins que no vas allà i ho proves no te n’adones que és una percepció errònia. <b>Si el que canta té prejudicis, també en tindrà el públic.</b></span><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"><br />
<br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">4. Abans de tenir el grup, escoltàveu música en català?</span><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">Sempre n’hem escoltat. De fet, ara més que mai, gràcies al bon moment de l’escena catalana. <b>I que duri molts anys, tots volem escoltar música en la nostra llengua al nostre país.</b></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"><br />
<i>5. Què us va portar a cantar en català i castellà?</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;">Simplement, que som veïns de Montcada i Reixac, un municipi, com tants altres de les rodalies de Barcelona, on es parla indistintament un idioma i l’altre, a la vegada. Fins i tot, els barregem sense parar. Per tant, un acaba pensant i parlant en els dos idiomes, i les lletres surten en un o altre de manera natural, no hi ha res buscat.</span><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"><br />
<br />
<i>6. El fet de cantar en català segueix sent una eina per reivindicar una cultura o identitat concreta -com ho era temps enrere-? És a dir, la música d'ara ha deixat de tenir una càrrega política explícita?</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%;"><br />
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="color: #333333; line-height: 150%;"><b>Els que parlem català no tenim res a amagar</b>, no és com abans. De fet,<b> trobem que no cal lluitar pel català, sinó deixar-lo fluir. Està més viu que mai i perquè segueixi així, s’ha de buscar la naturalitat en tots els aspectes.</b> Les obligacions no fan bé a ningú.</span></span></span>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-66142422020838155222011-04-04T21:51:00.001+02:002011-06-24T17:28:33.967+02:00Past, present and future<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">De moment tot semblava anar bé. De moment tot el que em feia somriure estava en el seu lloc, però qui sabia que tot allò es trencaria. Qui sabia que els somnis s'esvairien en no res. Que tot allò que somiaven no seria res, només seria vapor, seria fum que desapareix, seria com un globus que s'enlaira en el cel i que desapareix de la teva vista.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Els nostres somnis desaparegueren com si no fóssim res, com si tot estigués en blanc i les raons que ens havien fet pendre certes decisions ja no fossin res. "Amb què ens quedem?" vaig preguntar, però de cop em vaig adonar que m'ho preguntava només a mi i qui ningú més tenia la resposta. Davant de la paret blanca de l'habitació, davant dels mobles, davant de les opinions, davant dels colors, de la nit, de la crueltat, dels somnis...Qui podria respondre?</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La resposta no existia, la resposta? Qui la tenia? Qui podria compartir amb mi els somnis que havien desaperagut en aquell moment. Somnis trencats com qui trenca un plat amb força al terra. Preguntes que mai tindrán resposta i que tu mai em podràs respondre.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Recorda-ho, algún dia quan els dies no existeixin, ens trobarem per qualsevol carrer, seurem en un banc i parlarem. Parlarem sobre això i sobre allò, riurem, i ens preguntarem com ens va i recordarem tot el que vam viure en els moments més divertits que ningú més mai va tenir.</span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-27155368638367277562011-03-22T16:34:00.004+01:002011-06-26T23:12:40.581+02:00The Propers a Sabadell<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Al juliol del 2009 al Poblenou, <a href="http://www.myspace.com/thepropersbcn">The Propers</a> va oferir el seu primer concert i a partir de llavors no han perdut el ritme. Des de llavors, la banda de ska i reggae ha ofert desenes de concerts no només a Catalunya sinó també a Coslada (Madrid) o a Castelló de la Plana amb molta acceptació del públic.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzFoYTEsU0XKe32zZvaBmRoE58GCbOfFm2uUIK2Kx4D2jMYVaTF78WYmmQFR8o-hvTGObBIe82tVw49EImmoe6I7QHFENi3XdsZ6BNe3qWEfgUgyjpUvh34LuxmiHP9ywEvZz0XaqWGz4R/s1600/bandabaix.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzFoYTEsU0XKe32zZvaBmRoE58GCbOfFm2uUIK2Kx4D2jMYVaTF78WYmmQFR8o-hvTGObBIe82tVw49EImmoe6I7QHFENi3XdsZ6BNe3qWEfgUgyjpUvh34LuxmiHP9ywEvZz0XaqWGz4R/s320/bandabaix.png" width="320" /></a>Durant la seva trajectòria, la formació ha patit canvis però sens dubte s'han anat consolidant i adquirint un to més personal, després de començar fent versions temes de reggae i ska i amb influències del ska i el reggae dels anys 60. Ara, però ja composen temes propis en els que podem notar aquest estil tan personal que han anat adquirint amb el pas del temps. </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">El passat divendres 18 de març la formació va triomfar amb un concert benèfic a Badalona amb <a href="http://www.thecabrians.com/">The Cabrians</a> y <a href="http://www.myspace.com/losretrovisoresband">Los retrovisores</a>. El pròxim 1 d'abril els podrem veure per primera vegada a Sabadell amb <a href="http://www.myspace.com/guaitalsska">Guaita'ls</a> sens dubte esperem que el públic del Vallès els hi agradi i omplin <a href="http://es-la.facebook.com/people/La-Sala-Sabadell/1649473969#%21/people/La-Sala-Sabadell/1649473969?sk=wall">La Sala</a> (Plaça Laietana, 48) </div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-87150956645498700642011-03-17T14:14:00.003+01:002011-06-26T23:13:28.765+02:00"Árboles que soñaban en tres idiomas"<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Establir una frontera no és fàcil. Més aviat en alguns casos és més que difícil establir on finalitza un territori. </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">La senyalització què ens marca? Ens marca el fi d'una cultura? De l'ús d'una llengua? De què?</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS11J_nr5NACexspwFmGdg1gvEaRKa4o1MdSh6yjtvNDkgpozeB4_GD8vyPyWPMMZDWb01c_8gVJIOY5r0FikCBMRA_M8yv0ot283TYsHhcf7rwFlEP5nOCmcJyCoaH8Tjn6-8Ioyzd8ih/s1600/22323-hermisende-vista-de-hermisende-desde-el-pueblo-de-al-lado.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS11J_nr5NACexspwFmGdg1gvEaRKa4o1MdSh6yjtvNDkgpozeB4_GD8vyPyWPMMZDWb01c_8gVJIOY5r0FikCBMRA_M8yv0ot283TYsHhcf7rwFlEP5nOCmcJyCoaH8Tjn6-8Ioyzd8ih/s200/22323-hermisende-vista-de-hermisende-desde-el-pueblo-de-al-lado.jpg" width="200" /></a></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">A<b> Hermisende</b> ha sigut una pregunta que sempre s'han fet. La senyalització i la oficialitat marquen que aquest municipi de la provincia de Zamora pertany a Castella i Lleó, marca que es regeix per les lleis de la comunitat castellana i que la llengua oficial és el castellà. Però això que és tan clar en els papers, passejant pels seus carrers, parlant amb la gent i investigant sobre la seva cultura i història ens adonem que la realitat és ben diferent.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Només arribar el municipi i sortint per l'accés de l'A-52 veiem que el paaisatge no correspon a la imatge que tenim de Castella i Lleó. Muntanyes verdes, fred a l'ombra i calor al sol a l'estiu,... Només tenint una primera impressió podem dir que la imatge correspon molt més a la propera Galícia que deu quilòmetres més enlla comença. </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Els cartells, la senyalització, tot sembla adequar-se a l'idioma però només llegint el nom de la Casa Rural ja podem pensar que les coses en aquest municipi són ben diferents: <a href="http://www.acasadocura.com/">A casa do Cura</a> . Els forasteiros (tal com els hi diuen al poble) es queden ben sorpresos al comprovar que els habitants d'Hermisende el castellà l'utilitzen més aviat poc. El domini del gallec s'ha anat reduint entre la població però igualment el bar, els comerços i als "corrillos" que formen les diferents veïnes la llengua de la comunitat veïna es ben present. </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">El comerç, però amb Galícia es continu i diari. Distribuidors, peixaters, carnissers, entre d'altres acudeixen diariàment a la zona per vendre els seus productes. Per tant, la relació amb Galícia és ben viva.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">El que també és innegable és la relació amb el país veí, Portugal cada cop s'ha anat fent més proper a la comarca de Sanabria. Els governs portugués i espanyol han volgut realitzar des de fa uns anys una aproximació cada vegada més gran pel que fa les vies de comunicació. </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><a href="http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/3810728.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/3810728.jpg" width="200" /></a>Sens dubte, podem dir que Hermisende és un dels llocs on la interculturalitat és molt present. Hermisende és la unió de tres cultures, la unió de tres llengües, la unió de tres territoris: Hermisende és diferent, Hermisende és totalment distingible de la resta i popularment, segueix sent un dels pobles més curiosos en referència a cultura de tota Espanya. </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Totalment recomenable i que ho explica com poques persones han pogut fer-ho, <a href="http://www.nortecastilla.es/20091113/gps/arboles-sonaban-tres-idiomas-20091113.html">Javier Prieto Gallego a El Norte de Castilla</a></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-53535540769168586922011-02-07T21:55:00.003+01:002011-06-26T23:13:58.656+02:00Piqué, la revolució de les xarxes socials o els 150.000 euros que cap paparazzi mai va guanyar<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Si jo fos paparazzi avui estaria ben enfadada. M'hagués passat la setmana passenjant-me per Bellaterra, m'hagués assabentat de tots els plans que tenia en <a href="http://www.facebook.com/home.php?ref=home#%21/3GerardPique">Gerard Piqué</a>, hagués parlat amb amics seus i amb la seva família, hagués regirat tot el que calgués per aconseguir les fotos del Piqué i la <a href="http://www.facebook.com/home.php?ref=home#%21/shakira?v=wall">Shakira</a>... 150.000 euros era massa temptador per no buscar la foto a qualsevol lloc.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Però si jo fos paparazzi avui m'hagués aixecat del meu llit, hauria obert el pc i hagués vist el perfil del jugador blaugrana al Facebook i hagués pensat que la meva feina no té futur. Hagués mirat aquella foto milers de vegades i estaria totalment incrèdula al que veia a la pantalla.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Hagués vist que el jugador de futbol ha penjat la foto de la seva festa d'aniversari al Facebook amb els seus amics i la Shakira i que aquella foto no la podia cobrar ni jo ni cap dels meus col·legues.</div><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgflneonhk5Xc2hfgn53qm6GaBcaxzGJuSFPxfYR353j3ldK59vYAHpAYFt9eA8rtuT79k6caD8Z3ntSkUxo7b68j3xpUazaKCr-Cqh0eSbAST41MaaWH3ikcU9CcgihEEtr-yKoVPRlCYq/s1600/168012_200607376621958_168375189845177_881908_8022590_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgflneonhk5Xc2hfgn53qm6GaBcaxzGJuSFPxfYR353j3ldK59vYAHpAYFt9eA8rtuT79k6caD8Z3ntSkUxo7b68j3xpUazaKCr-Cqh0eSbAST41MaaWH3ikcU9CcgihEEtr-yKoVPRlCYq/s200/168012_200607376621958_168375189845177_881908_8022590_n.jpg" width="200" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Però què és això? M'hagués preguntat en veu alta. I llavors hagués vist els meus contricants davant meu amb noms propis: Facebook i Twitter. Serien els meus contricants. Ells són els que farien que la meva ràbia augmentés i m'adonés que si qualsevol persona de carrer ja no li importa pujar la foto de la seva festa d'aniversari, què li hauria d'importar a en Gerard Piqué? I més si és per a què ningú es faci ric a la seva costa.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Piqué ha utilitzat la xarxa social al seu favor, ningú cobrarà una barbaritat de diners per fer fotos d'amagades en els moments més privats perquè ell ja serà el seu propi fotògraf.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Si jo fos paparazzi estaria buscant una altra feina, però com no ho sóc seguiré estudiant, seguiré escrivint al blog, col·laborant a la ràdio i seguint el perfil dels dos membres de la parella de moda (amb el permís de la Carbonero i el Casillas). Mentrestant, suposo que més d'un paparazzi s'estarà estirant dels pèls....</span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-10043576815378819192011-01-29T18:00:00.002+01:002011-06-26T23:15:10.286+02:00Operación Triunfo ja no és el mateix<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9hlNe6DFNfGJrsUI5luJw7Pnwh3YtfF6z4r0uSyXy1_nBW1H_n-d2Cse8JP-DheZSL86hZ0pj2coWF02qz611jqWVQPQdlk7O8xRAFBQv9U_rpBTG1d4DSIGYDt2YbfsFQaDN3HChyAfR/s1600/operacion_triunfo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9hlNe6DFNfGJrsUI5luJw7Pnwh3YtfF6z4r0uSyXy1_nBW1H_n-d2Cse8JP-DheZSL86hZ0pj2coWF02qz611jqWVQPQdlk7O8xRAFBQv9U_rpBTG1d4DSIGYDt2YbfsFQaDN3HChyAfR/s200/operacion_triunfo.jpg" width="200" /></a></div><i>Operación Triunfo va marcar un abans i un després tan en la televisió com a la indústria discogràfica a Espanya. </i><br />
<i>Forma part de la memòria col·lectiva els diferents moments de la primera edició en què la anomenada </i><a href="http://www.youtube.com/watch?v=q1D-AYvNJ0A&feature=related">Rosa d'Espanya es proclamà guanyadora</a> <i> i </i><a href="http://www.youtube.com/watch?v=w9fOb_IS1_U&feature=fvst">representant del país al festival d'Eurovisió</a><i>r, en què <a href="http://www.youtube.com/watch?v=qvJghbjHTQU&feature=related">el David Bisbal i la Chenoa tenien alguna cosa més que amistat</a> i<a href="http://www.youtube.com/watch?v=NyhkxM4gRV4">el David Bustamante plorava dia si dia també.</a> </i><br />
<br />
Ara aquella primera edició queda més aviat bastant lluny, deu anys més tard, <b>Operación Triunfo</b> acaba d'arribar a la vuitena edició de mà de la <a href="http://www.pilarrubio.com/">Pilar Rubio</a>, en lloc del <a href="http://www.jesusvazquez.es/">Jesús Vázquez</a>, però les audiències i les crítiques fan que el programa tan triomfador en els seus inicis no es vegi amb un bon futur . Les audiències arriben tan sols arriben al 17 % quan a la seva primera edició s'arribava a la xifra astrònomica de 46 % i amb les col·laboracions del publicista Risto Mejide durant les últimes edicions a Telecinco s'arribava al 37% de share.<br />
Però després de 10 anys les coses han canviat: <a href="http://www.telecinco.es/">Telecinco</a> va deixar de banda la banda més musical i va tornar el concurs en un reality més dels tants que fa la cadena, més polèmic amb intervencions del jurat, i amb el reciclatge en la resta de programes de la cadena.<br />
Pilar Rubio, presentadora omnipresent de Telecinco, tampoc surt bé de les crítiques dels diferents mitjans del país: Mònica Planas del diari Ara deia que "ja la podrien nominar". Els tres presentadors - Carlos Lozano, Jesús Vázquez i Pilar Rubio- han marcat estils molt diferents al programa i sembla que els seguidors del reality no estan gaire contents amb la substituta de Vázquez.<br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=q1D-AYvNJ0A&feature=related"><br />
</a><br />
Ja veurem com acaba el programa que tantes alegries va donar a TVE, i que potser als de Telecinco els hi està començant a donar algun mal de cap.Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-74438002186576451322011-01-12T21:41:00.002+01:002011-06-24T17:36:37.557+02:00Estudiar en una biblioteca, cada vez más dificil<div style="text-align: justify;">Pasear por la biblioteca es lo único que puede hacer en esas instalaciones. En épocas de examenes se inundan de cerebros agitados que tienen que aprender la lección pero muchas veces por no decir siempre sillas y mesas son insuficientes para todos los estudiantes que quieren estudiar en la biblioteca.</div><div style="text-align: justify;">El año pasado, en plena selectividad, me encontré en una situación digna de serie de televisión o de cualquier reportaje totalmente dramatista.</div><div style="text-align: justify;">La biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona (biblioteca donde encontrar un sitio está considerado un gran reto) acababa de cerrar sus puertas. La sala nocturna que está situado en el mismo edificio abría sus puertas para que todos aquellos que quisieran seguir estudiando pudieran hacerlo en esas mismas instalaciones. Para empezar, al abrirse las puertas, me sorprendí de lo que había allí dentro, exactamente de lo que no había.</div><div style="text-align: justify;">Mesas de diferentes formas y medidas, no muchas por eso, y más bien pocas sillas. No más de 30 lugares disponibles para las más de 50 personas que se agolpaban en la puerta. La sala, totalmente desaprovechada, se llenó tan solo abrir sus puertas y muchas personas se quedaron sin sitio sin saber que hacer, muchas optaron por irse a casa, otros en cambio optaron por el suelo. El problema estuvo cuando después de un par de horas decidimos salir fuera a tomar un poco el aire (llevabamos todo el dia en la biblioteca) y comer algo. Salimos y nos sentamos en unos bancos enfrente de la biblioteca, cuando desde allí que se podía ver todo el interior de la sala, en menos de un par de minutos, vimos como cuatro personas cogían nuestras cosas las tiraban al suelo y se sentaban en nuestro lugar. Nosotros fuimos corriendo, pero llegamos a la decisión de que esperaríamos un momento ya que otros compañeros en otra mesa estaban a punto de abandonar la biblioteca. Pero los gritos rompiendo el silencio no faltaron. Con más personas, fuimos a reclamar lo que nos sucedía a las personas encargadas de ello, pero estos dijeron que al faltar una normativa no podían hacer nada al respeto.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Desde aquel día mi rabia hacia las bibliotecas de Barcelona en época de exámenes va en augmento. Las únicas posibilidades de encontrar lugar en bibliotecas se reducen a las bibliotecas universitarias que aportan tranquilidad y lugar siempre que acudas.</div><div style="text-align: justify;"><b><u>Las Bibliotecas de Barcelona defraudan, y cada vez más son más los que lo piensan.</u></b></div><div style="text-align: justify;"><b>¿Cómo puede ser que una ciudad tan grande no pueda disfrutar de unas instalaciones bibliotecarias como le tocaría?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQOL1C3_WHFBUkvc3aOruK1Wr5CpEyO8HgrHSnRoy2BQ-p1jth6akY-Yogizh3BgKTbqz1PQNEngiYEWG9kdoRr7w4eHcKw2NU0vPn4j90IB-SpGbNRGv_IGScqH9aqilvUviBwT0O2He_/s1600/donaquees50.909.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQOL1C3_WHFBUkvc3aOruK1Wr5CpEyO8HgrHSnRoy2BQ-p1jth6akY-Yogizh3BgKTbqz1PQNEngiYEWG9kdoRr7w4eHcKw2NU0vPn4j90IB-SpGbNRGv_IGScqH9aqilvUviBwT0O2He_/s200/donaquees50.909.jpg" width="200" /></a>Realmente, cualquier persona que acuda a cualquier biblioteca de Barcelona (excepto algunos casos) puede ver como el espacio está tan desaprovechado. Los estudiantes de la ciudad tendríamos que pedir mejoras en las bibliotecas, pedir ampliación de horarios, silencio (por parte tanto de bibliotecarios como por parte de usuarios), es decir una mejora general del servicio.</div><div style="text-align: justify;">En especial, me gustaría destacar casos muy concretos: El caso del desaprovecho de espacio en la biblioteca de la Sagrada Família y por otro lado, el ruido espantoso por parte de muchos usuarios de la biblioteca Sofia Barat. Por otro lado en cambio, me gustaría destacar la excelencia de la biblioteca Xavier Benguerel, una de las mejores bibliotecas de toda la ciudad, en la que se puede disfrutar tanto de silencio como de espacio para todos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<a href="http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques">Biblioteques de Barcelona</a>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-4819991266053948272011-01-10T22:09:00.002+01:002011-06-26T23:15:39.073+02:00Víctor Muñoz y Pichi Alonso valoran la comunicación en los vestuarios<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Los dos exjugadores del FC Barcelona entregan el premio a los ganadores de la “I Lliga de la Facultat de Ciències de la Comunicació”, el Atlético Che Guevara.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">Víctor Muñoz y Pichi Alonso valoraron positivamente la comunicación en los vestuarios el pasado 22 de diciembre en el acto de clausura de la primera liga de futbol en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">En el acto de clausura de la liga se premió al ganador, el Atlético Che Guevara, capitaneado por Joshua Sánchez, y se reconoció la colaboración de la Vila Universitària de la UAB y se premió a la mejor afición y el mejor blog. La mejor afición fue para la de Aston Birra y el premio al mejor blog fue para el Recreativo de Juerga. También se reconoció a los Champiñones, equipo formado únicamente por chicas.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">Víctor Muñoz habló de su futuro en el Terek de Grozni de Rusia y destacó que ve complicada la comunicación con los jugadores y que será toda una aventura. Tanto Víctor como Pichi valoraron la comunicación entre entrenadores y jugadores y la adaptación a las nuevas tecnologías. Hablaron de la buena comunicación de Guardiola con sus jugadores y que este aspecto se ve reflejado en el buen juego del equipo.</span></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-1112666140722754582010-12-28T20:10:00.003+01:002011-06-24T17:40:12.418+02:00Goodbye 2010!<div style="text-align: justify;">Què ens deixa el 2010?</div><div style="text-align: justify;">El 2010 ens deixa moltes coses. Però si haguessim de resumir el 2010 en una paraula, en quina pensarieu?</div><div style="text-align: justify;">Jo sens dubte, penso en aquella que s'ha repetit fins la sacietat, que ocupava planes dels diaris cada dia: <b>CRISI</b>.</div><div style="text-align: justify;">La crisi que cada cop afecta a més gent ha sigut la protagonista del 2010, sens dubte. Encara que per alguna la crisi no els afecta gaire, per altres, aquesta crisi ha fet que a casa seva s'hagin hagut d'apretar el cinturó fins gairebé no poder ni respirar. Grècia es va veure en una situació greu i desde la UE deien que Portugal i Espanya no trigarien en estar en una situació semblant.</div><div style="text-align: justify;">D'altra banda, jo crec que no se'ns oblidarà per ser l'any dels <b>33 miners</b>, l'any en què a Chile es va montar un circ mediàtic al voltant d'una mina on s'havien quedat atrapats 33 miners. Tota una història que semblava treta de qualsevol reality show.</div><div style="text-align: justify;">Sens dubte, queda en la nostra memòria aquell <b>volcà islandès</b> que un dia va decidir entrar en erupció i parar tot el trànsit aeri. Europa es va veure en el caos. </div><div style="text-align: justify;">Tampoc podem oblidar que el 2010 va ser un any molt important per l'esport espanyol, la <b>Selecció Espanyola de Futbol</b> va proclamar-se guanyadora del Mundial de Sudafrica. El <b>Barça </b>va tornar a demostrar qui domina a la lliga espanyola encara que el Madrid de Mourinho no els hi acabés de posar les coses fàcils.</div><div style="text-align: justify;">Relacionat amb la Selecció Espanyola, no podem oblidar aquell petó que va donar la volta al món, el de la <b>Sara Carbonero</b> i l'Iker Casillas.</div><div style="text-align: justify;">Algú suposo que també es deu enrecordar de la tragèdia al festival <b>Love Parade</b> a Alemanya, 19 morts, entre les quals dues catalanes, i més de 100 ferits.</div><div style="text-align: justify;">També no podem oblidar el que va fer<b> ETA</b>. La organització terrorista va enviar un comunicat a la BBC dient que deixaven le sarmes definitives. Alguns van confiar, d'altres volen fets i no paraules.</div><div style="text-align: justify;">Per cert i la famosa<b> Vaga general</b>? El 29 de setembre l'activitat del país es parava per les reformes laborals de Zapatero. </div><div style="text-align: justify;">I aquest 2010, va acabar amb el caos a l'espai aeri espanyol, la vaga de <b>controladors aeris</b>, que fa que Espanya deixi l'any en estat d'alarma per primera vegada a la història de la democràcia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">M'agradaria saber amb quin aspecte del 2010 us quedeu? Quina paraula us ve al cap dient 2010? Per a vosalres hi hagut alguna cosa més important?</div><div style="text-align: justify;">Participeu i deixeu els vostres comentaris, <b><u>BON 2011 !!</u></b></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-63384517578352064782010-12-14T13:10:00.003+01:002011-06-26T23:16:19.786+02:00Albert Planadevall: "Si no ho fas bé, la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis"<div style="font-family: Times,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMgRrMiWZbWvBYAo_lRFH1J7HQfh8dt1AwRkebqll6J_6-azRT2sEE2IRi2FEhFYNXUDF3WwshmUiVSU6lIJ7DwCMTXrS104F1fnL_84E3i6O1MZGiKLFCCHGaWQXsYYLcoJZ4B6464VZX/s1600/bio_planadevall.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMgRrMiWZbWvBYAo_lRFH1J7HQfh8dt1AwRkebqll6J_6-azRT2sEE2IRi2FEhFYNXUDF3WwshmUiVSU6lIJ7DwCMTXrS104F1fnL_84E3i6O1MZGiKLFCCHGaWQXsYYLcoJZ4B6464VZX/s320/bio_planadevall.png" width="238" /></a><a href="http://www.radioflaixbac.cat/" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ràdio Flaixbac</a><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> és l'emissora musical líder a Catalunya i un dels seus locutors, l'Albert Planadevall, respon a les preguntes de jenni-fernandez.blogspot.com i a les proposades per seguidors del blog.</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Planadevall, locutor del <a href="http://www.radioflaixbac.cat/?seccio=4">"Feedbac"</a> i col·laborador habitual de <a href="http://www.radioflaixbac.cat/?seccio=5">"El matí i la mare que el va parir"</a> ens explica què fa un llicenciat en psicologia a la ràdio o si realment és satisfactori ser locutor de programes musicals. Tot això i més, a continuació:</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> <span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Què fa un llicenciat en psicologia fent de locutor a una ràdio musical?</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Doncs la veritat no ho sé! Suposo que ha estat la casualitat la que al final em va portar a fer ràdio perquè mai vaig tenir aquest somni de ben petit. Però he de dir que un cop m’hi he trobat la cosa ha estat molt especial i m’hi sento molt a gust</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Has passat per diverses seccions al llarg de la teva carrera i t’has quedat en una ràdio musical... Per alguna raó en especial? Què t’aporta?</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #134f5c; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><b>M’agrada molt la música i aquí a Flaixbac tinc la possibilitat d’estar-ne molt al dia </b>però també de poder ser creatiu a l’hora de pensar molts temes relacionats amb la ràdio juntament amb un gran equip humà. Suposo també que estaria igual de feliç en una ràdio generalista. <b>La gràcia és fer allò que t’agrada i tenir ganes d’aprendre constament siguis on siguis.</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">A l’actualitat, estàs en un programa per a joves i adolescents en una cadena musical. Un dels programes anteriors va ser el PAP. Us va deixar el llistó ben alt? No creieu que a vegades els oients poden caure en la comparació?</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Per Flaixbac han passat grans programes i grans professionals que han deixat el llistó bon alt. Per mi és un honor que ens comparin amb ells. Una raó de més per anar millorant dia rere dia i no adormir-se en els llimbs.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">A vegades es diu que a Flaixbac com una emissora en la que els seus locutors no respecteu la nomativa lingüística. Fins a quin punt és cert? </span></div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Buff...et puc ben jurar que no és cert. <b>Si una cosa tenim controlat a Flaixbac és l’idioma</b>. Tenim un servei lingüístic que ens va controlant cada setmana per tal que utilitzem correctament el català. També és veritat que sempre se’ns pot escapar algun barbarisme o incorrecció però ens esforcem molt perquè això no passi.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"> <span style="font-size-adjust: none; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"><span style="color: purple;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-size-adjust: none; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"><span style="color: purple;"> </span></span></span><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Què diferencia Flaixbac de la resta d’emissores musicals?</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #134f5c; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Intentem dotar-la d’una personalitat pròpia a través dels seus programes i dels seus locutors. És molt importants arribar (comunicar) a l’altre (oient).<b> Si no ho fas bé la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-size-adjust: none; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"><span style="color: purple;"> </span></span></span><span lang="CA" style="color: #134f5c; font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="color: purple;">Ha ajudat el Facebook a l’augment de fans? Prop dels 21.000 fans, com s’assumeix això?</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><b>El Facebook ha estat una experiència increïble per nosaltres</b>. Ens ha possibilitat obrir una via de comunicació directe amb els nostres oients. Ara arribar a ells (i que ells arribin a nosaltres) és cosa de segons. Ens agrada molt aquesta interacció.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Tot l’equip de Flaixbac està vivint un moment de molt èxit amb els vídeos de Santification Party i de Election party, pensaveu que aixo arribaria tan lluny?</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #134f5c; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><b>Sempre intentem fer les coses perquè arribin al màxim de gent possible.</b> Quan fas uns vídeos com els que dius ho fas amb les ganes i intenció perquè triomfin al màxim. Evidentment hi ha sempre un factor sort i en aquest cas ens hem ajudat molt de les xarxes socials com a eina de difusió i expansió. Estem molt contents dels resultats obtinguts.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><span style="font-size-adjust: none; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="color: purple; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Ja són 7 anys a Flaixbac, trobes que la teva manera de locutar i treballar és diferent i ha canviat durant tots aquests anys?</span></div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Mira, fa poc vaig escoltar un tall d’àudio amb una de les meves primeres intervencions a Flaixbac i t’he de dir que sí, he canviat en la manera de locutar. S<b>empre és important evolucionar en la teva feina, és la clau per no estancar-te i saber incorporar nous coneixements a la teva tasca diària. A més de locutar el que he fet també és aprendre molt de l’ús de les xarxes socials i Internet en general dins d’un mitjà de comunicació com és la ràdio</b>. Trobo que és fascinant aquesta nova faceta meva i creu que seguiré aprenent per tal de seguir al dia de tot aquest nou món virtual.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><i> La Montse, estudiant de Comunicació Audiovisual a la UB pregunta: </i></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Com recordes els teus inicis a la ràdio? Què senties quan et posaves davant d’un micro?</span></div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Els recordo amb molt de “carinyo” i un sentiment especial ja que va ser un època molt emotiva en molts d’aspectes. <b>Quan estava a l’aire recordo que sentia molts nervis, bé, encara els sento ara</b>...imagina’t!!</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">En Xavier Mas de Xaxàs, periodista i professor de la UAB pregunta:</span></i></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">No trobes que les ràdio fòrmules son un xic frustrants pels locutors, sempre en segon terme?</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Cada vegada menys! És veritat que fins ara existia aquest “segon terme” però estic convençut (com a mínim a Flaixbac) que <b>el mitjà on treballo està canviant ja que cada vegada el “contingut” hi té més importància, i no em refereixo a contingut purament musical</b>. Els locutors som part activa del missatge que intentem comunicar a nivell de programes i “parlem” més sense necessitat de fer-ho per presentar cançons. <b>Podríem dir que en cert nivell ens estem tornant més generalistes i donem més importància a la paraula a més de fer-ho amb la música.</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><br />
<span style="color: purple;">Com va de diners una ràdio fòrmula que pràcticament no té anuncis?</span></span></div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">No sé dir-te els números exactes però em sembla molt que la cosa va bé tot i la famosa crisi que tenim a sobre. Heu de pensar que no només tenim les típiques falques de 30 segons com a publicitat. Hi ha altres sistemes com patrocinis o mencions on els locutors parlem del producte en qüestió en directe</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><i>La Carla, estudiant de 1r de Batxillerat pregunta:</i></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">Si t’haguessin dit de petit que arribaries a ser locutor de ràdio t’ho haguessis cregut? Aspiraves arribar aquí algun dia?</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #134f5c; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 150%;">No ho hagués dit mai ja que de petit em pensava que de gran seria metge i ja veus tu com he acabat! Hi ha un moment (una força) quan treballes en una municipal que t’empeny a fer un pas endavant i anar a buscar feina en una ràdio més gran. A vegades et surt bé i a vegades la cosa es pot tornar molt complicada. Jo reconec que vaig tenir sort. <b>Moltes vegades no és qüestió de fer-ho més bé o més malament, senzillament és sort</b>. Estar en el lloc adequat en el moment oportú.</span></div><div style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18pt; text-align: justify;"><br />
</div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-30728363702885284482010-12-11T18:33:00.001+01:002011-06-24T17:48:11.704+02:00Jazztel, això ja passa de taca d'oli !<div style="text-align: justify;">Estimat Jazztel,</div><div style="text-align: justify;">N'estic farta, però no una mica, ni poc, estic totalment farta de vosaltres. Estic totalment farta de les vostres trucades i de dir-vos que no.</div><div style="text-align: justify;">Estic contenta amb Movistar, sóc feliç amb ells i no cal que sigueu tan pesats (perquè realment no teniu una altra paraula que us defineixi) per demanar-me el canvi de companyia. No em canviaré. Deixeu-vos de trucades i insistir absolutament tant.</div><div style="text-align: justify;">Sou molt pesats i realment us esteu passant un munt, vull que em deixeu de trucar, però qui sap què fer en aquests casos? De veritat, no vull que insistiu més, no cal que els teleoperadors que em parlen des de Mèxic em truqueu 3 vegades al dia (com és el cas d'avui), vull estudiar tranquilament i vull contactar amb els meus amics, no amb vosaltres.</div><div style="text-align: justify;">Jazztel, o deixeu de trucar i ser tan i tan pesats o realment tot això tindrà conseqüències!</div><div style="text-align: justify;">Gràcies per la vostra atenció,</div><div style="text-align: justify;">Jenni.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD: El més segur és que no entengueu res, però sí, és català. És l'idioma que parlem a Catalunya. Si, Catalunya, estem al nordest d'Espanya. Jazztel, o canvieu o crec que les pagareu....</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-54333975921923180312010-12-10T23:25:00.001+01:002011-06-24T17:48:25.269+02:00Adéu CNN+ !<div style="text-align: justify;">No m'ho puc creure. Realment és increíble el que ha passat. No cap al meu cap que CNN+ tanqui.</div><div style="text-align: justify;">Una cadena de qualitat i d'informació diu adéu el 31 de desembre de 2010 segons el comunicat que ha emès avui el Grup Prisa. </div><div style="text-align: justify;">La desaparició de CNN+ és una de les conseqüències de la fusió amb Telecinco. La veritat és que no queda gaire clar en els mitjans de comunicació que es farà amb el canal, si Telecinco seguirà amb l'idea de emetre informatius las 24 hores o el llogarà a un altre operador.</div><div style="text-align: justify;">La primera possibilitat es creu que és poc possible. Telecinco mai s'ha interessat per una cadena d'informatius les 24 hores i no sembla que ho faci. El futur no queda gaire clar per la cadena i menys pels periodistes que hi treballaran fins a cap d'any.</div><div style="text-align: justify;">Només em plantejo una pregunta, <b>per què es fa això? Audiències? Interessos?</b> </div><div style="text-align: justify;">Sóc capaç de comprendre que la televisió no és exclusivament informativa, que necessitem més enllà d'informatius, però després de l'augment d'un estil de programes a la televisió espanyola i aquest ultim fet, realment no crec que estiguem fent el més correcte en la nostra televisió.</div><div style="text-align: justify;">Necessitem informació i com més millor per poder ser crítics i poder pensar per nosaltres mateixos i la desaparició d'aquet canal fa que això es redueixi. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: small;">Gràcies Iñaki Gabilondo, Silvia Intxaurrundo, Antonio San José, José Maria Calleja, José Ramón Pindado, Almudena Gómez, Concha Boo, Rafael Luque, Lara Vadillo, Roberto Fernández, Esther Cervera, Alonso Trenado, Mónica Sanz, David Tejera, Leticia Iglesias, Patricia Corral, Mario Saavedra i tots els que vau formar en algun moment del canal. <b>Gràcies CNN !</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">http://www.publico.es/televisionygente/351097/prisa-cierra-cnn-tras-la-entrada-de-liberty</div><div style="text-align: justify;">http://www.lavanguardia.es/comunicacion/20101210/54086249505/prisa-cierra-su-canal-de-noticias-cnn.html</div><br />
<div class="subm"><div class="hueco"><br />
</div></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-45408647523154420412010-12-09T20:45:00.000+01:002010-12-09T20:45:04.586+01:00Ja passem de les 700 visites!!Gràcies a tots els que llegiu el blog i el seguiu, perquè ja puc ben dir que ja passem de les 700 visites.<br />
Moltes gràcies per seguir-lo i per l'interès mostrat per molts en els últims dies!<br />
:)Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-3323093033537623652010-12-08T22:17:00.001+01:002011-06-24T17:49:47.245+02:00La cultura gallega és viatgera<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj8LfwFaXkR5ID_KGNuqwyt8GMNslLXRdOyAP3-2ee_z-7CGCT97AnPyGrPepUq_jb0a1TD1Jj7potHCrxOF0pDnmwkF0-PS-WN_o3TSjogfhmhQ-VIS8qAT9QlNJCJKuATCHlDiEFalu1/s1600/rutas-por-galicia-378x300.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj8LfwFaXkR5ID_KGNuqwyt8GMNslLXRdOyAP3-2ee_z-7CGCT97AnPyGrPepUq_jb0a1TD1Jj7potHCrxOF0pDnmwkF0-PS-WN_o3TSjogfhmhQ-VIS8qAT9QlNJCJKuATCHlDiEFalu1/s320/rutas-por-galicia-378x300.jpg" width="320" /></a>El meu blog no podia estar sense res sobre una cosa que m'acompanya des de que sóc ben petita.</div><div style="text-align: justify;">Sóc catalana, sí, vaig néixer a Barcelona i estic molt orgullosa de totes dues coses, encara que molta gent pensi que no et pots sentir orgullosa del lloc on ets. Però jo em sento molt orgullosa de ser-ho.</div><div style="text-align: justify;">Em sento, però també em sento molt orgullosa de ser filla de gallec.</div><div style="text-align: justify;">Galícia no sé que té. Galícia té alguna cosa molt i molt especial. És diferent a la resta,....no sabria com definir-ho. Em sento orgullosa de saber com son els gallecs de conèixer un i cadascun dels racons més macos de un país amb moltíssima història i que mereix molta més dignitat i respecte de la que s'ofereix.</div><div style="text-align: justify;">Galícia és un dels llocs amb una cultura més abundant i interessant que he conegut. No puc dir que sigui millor ni que pitjor que cap perquè no hi ha cultures millors ni pitjors, totes mereixen el mateix tracte i respecte. Sento un gran respecte i admiració pels gallecs, un poble que sempre ha demostrat estar unit però que mai ha pogut alçar la veu des de la seva pròpia terra i si ha intentar dir alguna cosa, alguns han intentat tapar-ho.</div><div style="text-align: justify;">Gallecs i gallegues han marxat dels seus pobles i ciutats a altres comunitats i països per lluitar per la seva vida i per tenir un futur més digne. El País Basc, Madrid o Catalunya han ofert a gallecs i gallegues moltíssimes oportunitats que allà no en podien trobar.</div><div style="text-align: justify;">Molts gallecs i gallegues lluiten des de altres parts del món per la seva cultura i llengua. El ser gallec a una altra part del país condiciona la forma de vida i els costums.</div><div style="text-align: justify;">Des de Catalunya, per exemple, associacions i centres organitzen festes, balls, cursos de gallec,.... Aquest és el cas del Centro Galego de Cornellà de Llobregat.</div><div style="text-align: justify;"><b>Així doncs, es demostra una vegada que la cultura no està anclada en un territori sinó que va alla on la portin.</b></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-18154956121447302782010-12-05T18:16:00.001+01:002011-06-24T17:50:00.839+02:00Controladors descontrolatsEra ben curiós passejar divendres passat pels carrers. No sé si hi havia més maletes o persones. Havia arribat un bon cap de setmana llarg ni més ni menys de 5 dies ( que alguns fins i tot el podien convertir en un cap de setmana de 8 dies ni més ni menys) i la gent es fregava les mans. Molts marxaven a destins europeus o d'altres simplement tornaven als seus pobles. Però el que no sabien és el que succeiria.<br />
Els controladors àeris la tornarien a fer ben bona. Es queixaven de l'explotació i del suposat estrès i estat d'ansietat que patien desde feia mesos i que els impedia acudir al seu treball. La major part dels controladors àeris no van acudir als seus llocs de treball i conseqüentment, l'espai àeri espanyol restava tancat.<br />
La ràbia va arribar a la major part dels aeroports espanyols i els viatgers no podien aguantar més.<br />
No s'entenia res. Com pot ser que els controladors àeris es queixessin del seu lloc de treball quan cobren una barbaritat (més de 200.000 euros a l'any) i que facin una vaga encoberta divendres abans d'aquest pont?<br />
No és just. No és just pels milers de famílies i amics que volien viatjar pel pont, per les persones que havien de tornar a casa, per la gent que havia de fer escala a Madrid.<br />
No trobo que sigui la millor manera, trobo que queixar-se és un acte que l'has de fer en el moment més adequat i no quan depenen de tu milers de persones.<br />
Trobo que els controladors àeris en el moment de decidir de fer aquesta vaga encoberta van cometre un acte de irresponsabilitat davant dels milers de persones que havien d'acudir als aeroports i que si es volen queixar d'alguna cosa concreta de la seva feina ho han de fer adequadament per a què tant el govern com AENA puguin solucionar els problemes.Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-20420367917174457682010-11-30T16:32:00.000+01:002010-11-30T16:32:15.066+01:00Nova secció al blog d'entrevistesEl blog estrena secció sobre entrevistes i vosaltres, seguidors i lectors podreu participar.<br />
<u><b>La primera entrevista serà al locutor de Ràdio Flaixbac, Albert Planadevall</b></u>. Podeu enviar les vostres preguntes a jennifernandez05@gmail.com. Heu de posar el vostre nom i d'on sou.<br />
La data límit és divendres 3 de desembre a les 20 del vespre.<br />
Moltes gràcies i espero que us agradi a tots els que seguiu el blog.Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-25670322050810516052010-11-25T20:40:00.000+01:002010-11-25T20:40:25.474+01:0022 @ per a qui?<div style="text-align: justify;">Aquesta setmana ja no podia més. L'escàndol que es va formar al meu barri va ser espantós. Edificis i cases del carrer Tànger es quedaven sense corrent elèctric durant més de 14 hores.</div><div style="text-align: justify;">La meva sorpresa no va ser aquella apagada, la meva sorpresa va ser al parlar amb els veïns saber que les diverses apagades que portem patint des de fa mesos (diverses microapagades al llarg del dia però que poden arribar a espatllar aparells elèctrics) no eren problemes particulars sinó problemes del corrent elèctric.</div><div style="text-align: justify;">Durant aquelles 14 hores seguides em vaig enrecordar molt d'una persona. Jordi Hereu se'n diu. Molts de vosaltres el coneixeu, l'heu vist per la televisió moltes vegades. Però jo vaig tenir la sort (o no sé si la desgràcia) de tenir-lo ben a prop fa un parell d'anys a l'institut. Va acudir pensant que les preguntes a les quals el sotmetrien els alumnes de l'institut serien fàcils de respondre, però en més d'una li va costar sortir airejat.</div><div style="text-align: justify;">Des d'aquell dia, me'n recordo molt d'ell i l'Ajuntament cada vegada que passa alguna cosa a la ciutat. </div><div style="text-align: justify;">Teòricament, visc al barri de la modernitat, el 22@, el barri de les noves tecnologies i de les telecomunicacions però a la pràctica això només és per uns quants.</div><div style="text-align: justify;">No tinc una escola i un institut pròxims, no tinc supermercats, no tinc un CAP al meu barri,...però tinc solars, naus industrials abandonades, campaments gitanos i sobretot, obres.</div><div style="text-align: justify;">Jo no demano grans luxes, només demano al que qualsevol persona li agradaria tenir al seu barri. Jo no vaig decidir tenir un museu del disseny a menys d'un carrer de casa, però com sempre es pensa en els de fora, en el turisme i als ciutadans, se'ns deixa de banda. </div><div style="text-align: justify;">La meva veu no serà escoltada per molts però de veritat,<b> no seria el moment per a començar a pensar una mica en els barcelonins i en el que realment necessitem?</b></div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-70221370523699322982010-11-14T22:09:00.001+01:002011-06-24T17:50:41.820+02:00Parlar de política no és fàcil ( i si no saps com)<div style="text-align: justify;">Parlar de política no és fàcil i més en els últims temps. Tothom sembla entendre tots els aspectes relacionats amb la política i tothom vol opinar. Catalanistes, independentistes i espanyolistes no s'entenen de cap de les maneres. Dretes i esquerres han entrat a un joc de a veure qui la diu més grossa en contra de l'altre, però per a mi aquesta vegada ja és suficient. </div><div style="text-align: justify;">Des de fa dies que entre els meus amics i amigues parlem d'eleccions, la major part del nostre grup d'amics votarà per primera vegada el pròxim 28 de novembre i la gran part dels que votarem no ho tenim gens clar (exceptuant casos molt concrets). Cada vegada que ens veiem fem una repassada als partits polítics més forts i com més ho parlem menys clar ho tenim.</div><div style="text-align: justify;">Sabeu què? No em sento preparada per votar. Durant els meus 18 anys no m'ha quedat clar quin partit polític és el més convenient pel meu país, no m'ha quedat clar quin partit ho ha fet millor mentre estava al govern, no m'ha quedat clar quin ha jugat més net de tots, no m'ha quedat clar quin partit vull que em representi al Parlament. </div><div style="text-align: justify;">No ho tinc clar per una raó molt senzilla: <b>Cap m'ho ha demostrat.</b> No m'han demostrat res del que jo demanava. M'han demostrat que és insultar, que és criticar, que és caure baix, que vol dir ser corrupte, que vol dir ser lladre (popularment "chorizo"), que vol dir no sentir-se recolzat pel teu govern, que són els interessos polítics... (I segur que me'n deixo molts més). Més aviat m'han "no-demostrat" el que jo volia, cap dels partits.</div><div style="text-align: justify;">Aquesta és la raó principal que molts joves no creiem en els polítics d'avui en dia, no lluiten pel poble, ni pels seus ideals ni pels ciutadans, l'únic pel que volen lluitar és per que els zeros del seu compte bancari vagin augmentant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2640410139525830261.post-39385970841930897082010-11-10T20:10:00.001+01:002011-06-24T17:51:37.879+02:00Dignitat per a la hostaleria<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">L'hostaleria es va reunir el cap de setmana passat a la Fira de Barcelona a Hostelco.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Més de 80.000 empreses es van donar cita a la fira bianual d'hostaleria. La fira va estar dividida en els quatre sectors més importants: <i>Expolimp</i> - centrat en els productes de neteja, <i>Áreacafé</i> - centrat en tot l'univers del cafè des de la obtenció fins la consumició-, <i>Intervending</i>- centrat en distribuidors, operadors i fabricants i <i>Food Service</i>- centrat en l'alimentació i les begudes.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">L'hostaleria és un dels sectors més tocats per la crisi actual. Molts dels expositors i visitants coincidien en què l'edició d'aquest any era molt més reduïda que altres anys i que es notava una disminuició de visitants i expositors. És el cas de l'empresa Oms i Viñas que portava diverses edicions exposant però aquest any ha faltat a la cita.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Realment, la fira d'hostaleria d'aquest any va donar que pensar. L'hostaleria és un sector infravalorat a la nostra societat però al qual s'hi dediquen molts professionals, persones que dediquen cos i ànima perquè la hostaleria evolucioni i no es quedi estancada. Professionals que porten una vida aprenent, innovant i construint sobre la base de la hostaleria. La hostaleria és un sector que necessita dignitat, necessita que la societat valori la professió. La societat ha de pensar que és un dels sectors més complicats, més sacrificats i lluitadors que existeix a l'actualita i que porta anys lluitant contra la crisi, una crisi que no se sap ben bé on i quan va arribar als hostalers, però que s'han vist realment molt afectats per molts canvis.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Qui escolta els hostalers? Qui escolta els cambrers? Qui escolta els cuiners? Per què son un sector tan poc valorat quan en veritat són dels més sacrificats? </div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">Els hostalers, els cambrers i els cuiners de veritat són aquells que són uns apassionats de la seva feina, que els agrada molt el que fan i que es sacrifiquen dia rere dia pels seus clients. Els hi agrada que els seus clients gaudeixin amb els seus serveis, els seus menjars i les seves begudes i sobretot que puguin passar-ho bé.</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">En un país, com és el nostre, en què la gastronomia, la hostaleria i l'oci són realment tan importants, deixarem que es perdin els valors més essencials d'aquest sector? <b>Per quan dignitat per a tots els que estan en el camp de la hostaleria?</b></div><br />
<a href="http://www.hostelco.com/">www.hostelco.com</a>Jennhttp://www.blogger.com/profile/09788917530244003506noreply@blogger.com0