De moment tot semblava anar bé. De moment tot el que em feia somriure estava en el seu lloc, però qui sabia que tot allò es trencaria. Qui sabia que els somnis s'esvairien en no res. Que tot allò que somiaven no seria res, només seria vapor, seria fum que desapareix, seria com un globus que s'enlaira en el cel i que desapareix de la teva vista.
Els nostres somnis desaparegueren com si no fóssim res, com si tot estigués en blanc i les raons que ens havien fet pendre certes decisions ja no fossin res. "Amb què ens quedem?" vaig preguntar, però de cop em vaig adonar que m'ho preguntava només a mi i qui ningú més tenia la resposta. Davant de la paret blanca de l'habitació, davant dels mobles, davant de les opinions, davant dels colors, de la nit, de la crueltat, dels somnis...Qui podria respondre?
La resposta no existia, la resposta? Qui la tenia? Qui podria compartir amb mi els somnis que havien desaperagut en aquell moment. Somnis trencats com qui trenca un plat amb força al terra. Preguntes que mai tindrán resposta i que tu mai em podràs respondre.
Recorda-ho, algún dia quan els dies no existeixin, ens trobarem per qualsevol carrer, seurem en un banc i parlarem. Parlarem sobre això i sobre allò, riurem, i ens preguntarem com ens va i recordarem tot el que vam viure en els moments més divertits que ningú més mai va tenir.
