No xiulis!

El fet més destacat a Espanya en la última setmana ha estat la crisi a la SGAE. Han estat detinguts diversos directius i encara que alguns han estat posats en llibertat amb càrrecs, la imatge d'aquesta institució ha empitjorat considerablament. El govern ha suprimit el famós canon digital (impost que s'havia de pagar al comprar qualsevol objecte d'emmagatzament informàtic). 

Els tuitaires i internautes (que podem considerar la gran part de ciutadans) van aconseguir que el nom del director de la SGAE, Teddy Bautista, fos Trending Topic al Twitter durant tot el dia en que se'l va detenir i va sortir al llum aquest cas. Els autors i editors de l'associació, però tampoc van trigar en reaccionar i encara que alguns no van voler donar declaracions d'altres van sortir en defensa dels directius, com per exemple Alejandro Sanz.

Els tweets del cantant s'han convertit en objecte de crítiques ja que sempre s'ha mostrat a favor dels interessos de la SGAE. Fins i tot, ha defensat que els diners que Bautista va desviar són propietat dels artistes.

Però la pregunta que em plantejo és: La SGAE és necessària? Calen aquests impostos?

Les perruqueries, bars, supermercats, botigues,... que posen un fil musical, la televisió o la ràdio han de pagar a una societat que representa, en major part, a un centenar d'artistes i la resta que no tenen tant èxit ni ingressos no veuen ni un euro d'aquests ingressos. És normal que una perruqueria de barri o al bar on anem a fer una "birra" hagin de pagar 200 euros aproximadament a l'any per posar música? Penseu que tots i cadascun de vosaltres a l'anar en un d'aquests establiments heu pagat el que als amos d'aquests negocis els hi toca pagar a aquesta associació.

És just? És massa? Sembla que la SGAE està en les seves últimes, que no té bones crítiques i que els ciutadans de peu no tenen gaire simpatia a aquest col·lectiu. Però deixem que la justícia faci el que hagi de fer, i que els periodistes treguin a la llum el que s'ha de dir sobre aquesta institució i després ja veurem què passa...

Entreteniment de qualitat

Avui m'he alegrat al llegir el diari que una persona tan ficada en el món de la televisió i de la talla de Ferran Monegal tingués la mateixa opinió que jo sobre l'acomiadament de Buenafuente i el que simultaniàment s'estava dient a la gala dels premis de l'Academia de Televisió.

Quan era petita ja m'atreien els programes d'Andreu Buenafuente i malgrat moltes coses no les entenia, m'agradava que la gent rigués tant a l'escoltar-lo sense fer coses fora de lloc, sense ficar-se exagaradament amb ningú, em feien riure personatges que surtien al seu programa com el Palomino. Amb el pas del temps, Buenafuente es va obrir al mercat nacional i quan va saltar a Antena 3 el vaig deixar de veure, no sé per quina raó la veritat, però sabia que seguia fent una feina magnífica i que a la resta d'Espanya estaven disfrutant d'un home que sabai fer televisió.

Fa una televisió que a molts els hi agradaria fer, és de qualitat i no està fet amb maldat, es nota que l'equip que hi ha al darrere fa molt bona feina i que encara que d'altres cadenes es dediquen a fer programes d'entreteniment absurds i sense cap tipus d'educació ni respecte per l'espectador, Andreu Buenafuente, ha sapigut conduir aquest estil a l'humor intel·ligent. 

El seu salt a La Sexta el va consolidar com un dels millors humoristes i presentadors de la última dècada. "Buenafuente", el programa que va dur el mateix nom que el cognom del presentador, va acabar la setmana passada per decisió del propi equip a causa del cansament. Buenafuente és un senyor, i això es va notar en el seu acomiadament. "Ustedes són más listos de que los programadores de la televisión creen" va dir quan finalitzava la darrera emissió. Quantes vegades he sentit això! "No us penseu que els lectors/oients/telespectadors són tontos" he sentit desenes de vegades per part dels professors de comunicació. 

La televisió és un camp difícil però qui sap fer televisió de qualitat i amb un cert nivell es nota. Televisions com Telecinco, per exemple, s'han aprofitat en els últims anys per fer una televisió barata i senzilla on l'absurditat i el circ proliferen cada cop més en la seva graella. No ens agrada? Doncs que estem fent quedant-nos amb els braços creuats? Mentre productores, com per exemple El Terrat estan buscant la millor manera de fer bons programes i que els comunicadors es sentin més a prop del teleespectador i viceversa, altres l'unic qperue se'n preocupen és de omplir la seva butxaca i l'ètica, llençar-la a la brossa.

Mentre Buenafuente feia riure per ultima vegada a uns quants milions d'espectadors amb els seus companys de plató Berto Romero i Ana Morgade i la col·laboració especial de Silvia Abril fent de Niña de Shrek; a La 2, s'entregaven els premis de l'academia de televisió d'aquest 2011. El premi a la qualitat sabeu per a qui va ser? Per Antena 3. Una cadena que està apostant per programes d'informació, magazins, concursos i sèries mentre la seva màxima competidora Telecinco ( o l'anomenada per alguns Telecirco) gira la seva programació entorn uns personatges que ells creen, consoliden i fer realities sense sentit. El president de l'acadèmia, Manuel Campo Vidal, va demanar al govern un consell de regulació igual que la resta de paísos europeus, i el conseller delegat d'Antena 3 va demanar una televisió de qualitat de la que els que la fan i la veuen no es sentin avergonyits igual que Buenafuente ho demanava des del seu plató a Barcelona.

La televisió està en un moment difícil, però si els que hi són saben fer una televisió decent, i que mostri el que realment s'ha de mostrar. Comunicadors, periodistes, realitzadors, productors, guionistes que estiguem en un futur en els mitjans de comunicació audivisuals sabem com estan en l'actualitat les coses hem d'agafar el mànec d'aquesta paella i apostar per projectes de qualitat per respecte: per nosaltres i pels televidents.