Albert Planadevall: "Si no ho fas bé, la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis"

Ràdio Flaixbac és l'emissora musical líder a Catalunya i un dels seus locutors, l'Albert Planadevall, respon a les preguntes de jenni-fernandez.blogspot.com i a les proposades per seguidors del blog.

Planadevall, locutor del "Feedbac" i col·laborador habitual de "El matí i la mare que el va parir" ens explica què fa un llicenciat en psicologia a la ràdio o si realment és satisfactori ser locutor de programes musicals. Tot això i més, a continuació:

  

Què fa un llicenciat en psicologia fent de locutor a una ràdio musical?

Doncs la veritat no ho sé! Suposo que ha estat la casualitat la que al final em va portar a fer ràdio perquè mai vaig tenir aquest somni de ben petit. Però he de dir que un cop m’hi he trobat la cosa ha estat molt especial i m’hi sento molt a gust

Has passat per diverses seccions al llarg de la teva carrera i t’has quedat en una ràdio musical... Per alguna raó en especial? Què t’aporta?

M’agrada molt la música i aquí a Flaixbac tinc la possibilitat d’estar-ne molt al dia però també de poder ser creatiu a l’hora de pensar molts temes relacionats amb la ràdio juntament amb un gran equip humà. Suposo també que estaria igual de feliç en una ràdio generalista. La gràcia és fer allò que t’agrada i tenir ganes d’aprendre constament siguis on siguis.

A l’actualitat, estàs en un programa per a joves i adolescents en una cadena musical. Un dels programes anteriors va ser el PAP. Us va deixar el llistó ben alt? No creieu que a vegades els oients poden caure en la comparació?

Per Flaixbac han passat grans programes i grans professionals que han deixat el llistó bon alt. Per mi és un honor que ens comparin amb ells. Una raó de més per anar millorant dia rere dia i no adormir-se en els llimbs.

A vegades es diu que a Flaixbac com una emissora en la que els seus locutors no respecteu la nomativa lingüística. Fins a quin punt és cert? 

Buff...et puc ben jurar que no és cert. Si una cosa tenim controlat a Flaixbac és l’idioma. Tenim un servei lingüístic que ens va controlant cada setmana per tal que utilitzem correctament el català. També és veritat que sempre se’ns pot escapar algun barbarisme o incorrecció però ens esforcem molt perquè això no passi.

  

Què diferencia Flaixbac de la resta d’emissores musicals?

Intentem dotar-la d’una personalitat pròpia a través dels seus programes i dels seus locutors. És molt importants arribar (comunicar) a l’altre (oient). Si no ho fas bé la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis

 Ha ajudat el Facebook a l’augment de fans? Prop dels 21.000 fans, com s’assumeix això?

El Facebook ha estat una experiència increïble per nosaltres. Ens ha possibilitat obrir una via de comunicació directe amb els nostres oients. Ara arribar a ells (i que ells arribin a nosaltres) és cosa de segons. Ens agrada molt aquesta interacció.

Tot l’equip de Flaixbac està vivint un moment de molt èxit amb els vídeos de Santification Party i de Election party, pensaveu que aixo arribaria tan lluny?

Sempre intentem fer les coses perquè arribin al màxim de gent possible. Quan fas uns vídeos com els que dius ho fas amb les ganes i intenció perquè triomfin al màxim. Evidentment hi ha sempre un factor sort i en aquest cas ens hem ajudat molt de les xarxes socials com a eina de difusió i expansió. Estem molt contents dels resultats obtinguts.

 Ja són 7 anys a Flaixbac, trobes que la teva manera de locutar i treballar és diferent i ha canviat durant tots aquests anys?

Mira, fa poc vaig escoltar un tall d’àudio amb una de les meves primeres intervencions a Flaixbac i t’he de dir que sí, he canviat en la manera de locutar. Sempre és important evolucionar en la teva feina, és la clau per no estancar-te i saber incorporar nous coneixements a la teva tasca diària. A més de locutar el que he fet també és aprendre molt de l’ús de les xarxes socials i Internet en general dins d’un mitjà de comunicació com és la ràdio. Trobo que és fascinant aquesta nova faceta meva i creu que seguiré aprenent per tal de seguir al dia de tot aquest nou món virtual.

      La Montse, estudiant de Comunicació Audiovisual a la UB pregunta:

Com recordes els teus inicis a la ràdio? Què senties quan et posaves davant d’un micro?

Els recordo amb molt de “carinyo” i un sentiment especial ja que va ser un època molt emotiva en molts d’aspectes. Quan estava a l’aire recordo que sentia molts nervis, bé, encara els sento ara...imagina’t!!

En Xavier Mas de Xaxàs, periodista i professor de la UAB pregunta:

No trobes que les ràdio fòrmules son un xic frustrants pels locutors, sempre en segon terme?

Cada vegada menys! És veritat que fins ara existia aquest “segon terme” però estic convençut (com a mínim a Flaixbac) que el mitjà on treballo està canviant ja que cada vegada el “contingut” hi té més importància, i no em refereixo a contingut purament musical. Els locutors som part activa del missatge que intentem comunicar a nivell de programes i “parlem” més sense necessitat de fer-ho per presentar cançons. Podríem dir que en cert nivell ens estem tornant més generalistes i donem més importància a la paraula a més de fer-ho amb la música.

Com va de diners una ràdio fòrmula que pràcticament no té anuncis?

No sé dir-te els números exactes però em sembla molt que la cosa va bé tot i la famosa crisi que tenim a sobre. Heu de pensar que no només tenim les típiques falques de 30 segons com a publicitat. Hi ha altres sistemes com patrocinis o mencions on els locutors parlem del producte en qüestió en directe

 

La Carla, estudiant de 1r de Batxillerat pregunta:

Si t’haguessin dit de petit que arribaries a ser locutor de ràdio t’ho haguessis cregut? Aspiraves arribar aquí algun dia?

No ho hagués dit mai ja que de petit em pensava que de gran seria metge i ja veus tu com he acabat! Hi ha un moment (una força) quan treballes en una municipal que t’empeny a fer un pas endavant i anar a buscar feina en una ràdio més gran. A vegades et surt bé i a vegades la cosa es pot tornar molt complicada. Jo reconec que vaig tenir sort. Moltes vegades no és qüestió de fer-ho més bé o més malament, senzillament és sort. Estar en el lloc adequat en el moment oportú.