Nova secció al blog d'entrevistes

El blog estrena secció sobre entrevistes i vosaltres, seguidors i lectors podreu participar.
La primera entrevista serà al locutor de Ràdio Flaixbac, Albert Planadevall. Podeu enviar les vostres preguntes a jennifernandez05@gmail.com. Heu de posar el vostre nom i d'on sou.
La data límit és divendres 3 de desembre a les 20 del vespre.
Moltes gràcies i espero que us agradi a tots els que seguiu el blog.

22 @ per a qui?

Aquesta setmana ja no podia més. L'escàndol que es va formar al meu barri va ser espantós. Edificis i cases del carrer Tànger es quedaven sense corrent elèctric durant més de 14 hores.

La meva sorpresa no va ser aquella apagada, la meva sorpresa va ser al parlar amb els veïns saber que les diverses apagades que portem patint des de fa mesos (diverses microapagades al llarg del dia però que poden arribar a espatllar aparells elèctrics) no eren problemes particulars sinó problemes del corrent elèctric.

Durant aquelles 14 hores seguides em vaig enrecordar molt d'una persona. Jordi Hereu se'n diu. Molts de vosaltres el coneixeu, l'heu vist per la televisió moltes vegades. Però jo vaig tenir la sort (o no sé si la desgràcia) de tenir-lo ben a prop fa un parell d'anys a l'institut. Va acudir pensant que les preguntes a les quals el sotmetrien els alumnes de l'institut serien fàcils de respondre, però en més d'una li va costar sortir airejat.

Des d'aquell dia, me'n recordo molt d'ell i l'Ajuntament cada vegada que passa alguna cosa a la ciutat.

Teòricament, visc al barri de la modernitat, el 22@, el barri de les noves tecnologies i de les telecomunicacions però a la pràctica això només és per uns quants.

No tinc una escola i un institut pròxims, no tinc supermercats, no tinc un CAP al meu barri,...però tinc solars, naus industrials abandonades, campaments gitanos i sobretot, obres.

Jo no demano grans luxes, només demano al que qualsevol persona li agradaria tenir al seu barri. Jo no vaig decidir tenir un museu del disseny a menys d'un carrer de casa, però com sempre es pensa en els de fora, en el turisme i als ciutadans, se'ns deixa de banda. 

La meva veu no serà escoltada per molts però de veritat, no seria el moment per a començar a pensar una mica en els barcelonins i en el que realment necessitem?

Parlar de política no és fàcil ( i si no saps com)

Parlar de política no és fàcil i més en els últims temps. Tothom sembla entendre tots els aspectes relacionats amb la política i tothom vol opinar. Catalanistes, independentistes i espanyolistes no s'entenen de cap de les maneres. Dretes i esquerres han entrat a un joc de a veure qui la diu més grossa en contra de l'altre, però per a mi aquesta vegada ja és suficient. 

Des de fa dies que entre els meus amics i amigues parlem d'eleccions, la major part del nostre grup d'amics votarà per primera vegada el pròxim 28 de novembre i la gran part dels que votarem no ho tenim gens clar (exceptuant casos molt concrets). Cada vegada que ens veiem fem una repassada als partits polítics més forts i com més ho parlem menys clar ho tenim.

Sabeu què? No em sento preparada per votar. Durant els meus 18 anys no m'ha quedat clar quin partit polític és el més convenient pel meu país, no m'ha quedat clar quin partit ho ha fet millor mentre estava al govern, no m'ha quedat clar quin ha jugat més net de tots, no m'ha quedat clar quin partit vull que em representi al Parlament. 

No ho tinc clar per una raó molt senzilla: Cap m'ho ha demostrat. No m'han demostrat res del que jo demanava. M'han demostrat que és insultar, que és criticar, que és caure baix, que vol dir ser corrupte, que vol dir ser lladre (popularment "chorizo"), que vol dir no sentir-se recolzat pel teu govern, que són els interessos polítics... (I segur que me'n deixo molts més). Més aviat m'han "no-demostrat" el que jo volia, cap dels partits.

Aquesta és la raó principal que molts joves no creiem en els polítics d'avui en dia, no lluiten pel poble, ni pels seus ideals ni pels ciutadans, l'únic pel que volen lluitar és per que els zeros del seu compte bancari vagin augmentant.

Dignitat per a la hostaleria

L'hostaleria es va reunir el cap de setmana passat a la Fira de Barcelona a Hostelco.

Més de 80.000 empreses es van donar cita a la fira bianual d'hostaleria. La fira va estar dividida en els quatre sectors més importants: Expolimp - centrat en els productes de neteja, Áreacafé - centrat en tot l'univers del cafè des de la obtenció fins la consumició-, Intervending-  centrat en distribuidors, operadors i fabricants i Food Service- centrat en l'alimentació i les begudes.

L'hostaleria és un dels sectors més tocats per la crisi actual. Molts dels expositors i visitants coincidien en què l'edició d'aquest any era molt més reduïda que altres anys i que es notava una disminuició de visitants i expositors. És el cas de l'empresa Oms i Viñas que portava diverses edicions exposant però aquest any ha faltat a la cita.

Realment, la fira d'hostaleria d'aquest any va donar que pensar. L'hostaleria és un sector infravalorat a la nostra societat però al qual s'hi dediquen molts professionals, persones que dediquen cos i ànima perquè la hostaleria evolucioni i no es quedi estancada. Professionals que porten una vida aprenent, innovant i construint sobre la base de la hostaleria. La hostaleria és un sector que necessita dignitat, necessita que la societat valori la professió. La societat ha de pensar que és un dels sectors més complicats, més sacrificats i lluitadors que existeix a l'actualita i que porta anys lluitant contra la crisi, una crisi que no se sap ben bé on i quan va arribar als hostalers, però que s'han vist realment molt afectats per molts canvis.

Qui escolta els hostalers? Qui escolta els cambrers? Qui escolta els cuiners? Per què son un sector tan poc valorat quan en veritat són dels més sacrificats? 

Els hostalers, els cambrers i els cuiners de veritat són aquells que són uns apassionats de la seva feina, que els agrada molt el que fan i que es sacrifiquen dia rere dia pels seus clients. Els hi agrada que els seus clients gaudeixin amb els seus serveis, els seus menjars i les seves begudes i  sobretot que puguin passar-ho bé.

En un país, com és el nostre, en què la gastronomia, la hostaleria i l'oci són realment tan importants, deixarem que es perdin els valors més essencials d'aquest sector? Per quan dignitat per a tots els que estan en el camp de la hostaleria?

www.hostelco.com

Un 10 per a The Baseballs!

Bikini estava plena de gom a gom. The Baseballs no haguessin dit fa un any que diumenge estarien actuant en una de les sales més conegudes de la nit barcelonina.

La sala Bikini va rebre diumenge passat The Baseballs, el grup de rockabilly de moda. La banda formada pels alemanys Sam, Digger i Basti (entre d'altres músics) va iniciar el concert amb una versió de la conegudíssima When love takes over. Els assistents, només a l'iniciar el concert amb aquesta magnífica versió, original de David Guetta i Kelly Rowland, van saber que el grup no els fallaria en cap moment del concert.

No només van cantar les versions més conegudes de la banda sinó també van estrenar versions inèdites en la gira de Strike! Back! com ara el Viva la Vida (original de Coldplay), Basket Case (original de Green day) o I'm yours (original de Jason Mraz) a més a més de les seves versions més conegudes com Hot'n'Cold (original de Katy Perry), Umbrella (original de Rihanna), Angels (original de Robbie Williams), Poker Face (original de Lady Gaga) o Crazy in love (original de Beyoncé). 

The Baseballs va encertar per aquest gènere. El rockabilly, gènere nascut als anys 50, torna a popularitzar-se com per exemple, gràcies en part a The Baseballs. Versionar cançons que estan entre les mes populars al mon i portar-les al gènere del rock va ser molt arriscat però ha agradat. El grup va obrint-se camí entre aquells a qui versionen les cançons.

El grup es va sorprendre al veure la Sala Bikini tan plena (no quedaven entrades des de feia setmanes) i no van poder evitar dir alguna paraula en català. "Visca Catalunya" va dir un dels cantants, mentre que alguns els hi agradava molt que haguessin après l'exclamació a altres assistents no els hi acabava de fer el pes. Però el que si que va fer treure un somriure a tothom va ser l'ensenyament que van fer als assistents de com moure les caderes a ritme de rock. Els assistents van intentar moure les seves caderes en el poc espai que tenien a la sala, a diferència de les noies que van pujar al escenari i van poder ballar amb la banda.

The Baseballs va demostrar professionalitat, humiltat, simpatia i senzillesa. La banda no va fallar en el seu primer concert a Barcelona i el públic va sortir de la sala després de dues hores de concert totalment satisfets del concert al que havien assistit. Un 10 per a The Baseballs!

Angels- The Baseballs

Bleeding Love- The Baseballs (En directe a la Sala Bikini)

Barça en estat pur

El Barça acaba amb tots aquells que dubtaven del seu joc golejant al Sevilla (5-0).

El Sevilla va tornar a acudir al Camp Nou i com en les ultimes dues vegades que l'havia visitat va rebre una golejada per part de l'equip de la Ciutat Comtal. 5 gols ni més ni menys de grans jugadors del Barça:  Messi ('4 i '63), Villa ('23 i '89) i Alves ('52).

El Barça va dominar la pilota des del principi i encara que Xavi i Pedro van intentar marcar en els primers dos minuts no va ser fins al quart quan Messi va marcar gol. El públic es va començar a animar i encara que els crits en contra de l'àrbitre a la grada anaven augmentant al llarg de tota la primera part, les ganes de guanyar i fer una golejada al Sevilla no van disminuir.

Al minut 8 un xut de Luis Fabiano va fer que mes d'un tingués por, però encara que Valdés no va arribar a la pilota, aquesta va sortir fora. Al minut 44, Konko va ser expulsat amb targeta vermella, després de dues grogues. La primera part va finalitzar i el Barça dominava el partit. Els assistents tenien clares les seves opinions: El Sevilla estava totalment absent i passiu. Hi havia poques possibilitats de superar a un Barça que estava demostrant un magnífic joc.

La segona part va començar amb canvis en el Sevilla que havia de jugar amb 10 jugadors en aquesta segona part. Van marxar Luis Fabiano i Perotti i van entrar Dabo i Zokora. Al minut 52, Alves, ex-jugador del Sevilla, va marcar un tercer gol, que no va celebrar. Vuit minuts després Guardiola feia canvis: marxaven Pedro i Xavi i entraven Bojan i Mascherano. Tres minuts després dels canvis, Messi marcava el quart gol. 

Al minut 65, Puyol també deixava el terreny de joc i va entrar Adriano, al '69 el Sevilla també va fer canvis, va entrar Negredo i va marxar Kanouté.

Finalment, en el minut 89 l'asturià Villa marca el cinquè i últim gol que va fer que el Sevilla marxi del Camp Nou golejat pel que sembla ser continua sent un dels millors equips del món encara que molts ho neguin.


(Dedicat a Alba Noguera i Adrià Pastor)