Páginas

sábado, 14 de mayo de 2011

Queremos galego!

Queremos galego!, plataforma sense ànim de lucre a la que estan adherides més de 700 entitats i 6000 adhesions individuals han convocat el pròxim 17 de maig, días das letras galegas, a diverses ciutats del món manifestacions per la defensa del gallec.

El passat 17 de maig de 2010 van ser els gallecs els que es van manifestar a la Praza do Obradoiro a Santiago de Compostela per reclamar la reducció d'hores de gallec a l'ensenyament. Ara però plataformes i entitats convoquen que els emigrants gallecs cridin i es manifestin per la llengua que han mantingut viva encara que estiguin ben lluny de la terra.

S'han adherit al manifest entitats com el Bloque Nacionalista Galego, Esquerda Unida, l'Asociación cultural Rosalía de Castro de Barakaldo, Galicia en Nova York (Portal de información de galegos en Nova York) o diverses plataformes per l'ensenyament del valencià.

Els actes es produiràn a a llocs cèntrics de les principals ciutats de diversos paísos d'Espanya, Europa i tot el món.


Florència: Piazza Senioria 18.30 hores
Lugo: Raíña (Frente Hotel Méndez Núñez) 12 hores
Barreiros: Festa da Lingua (AC Irmandade de San Caetano i Plataforma Queremos Galego da Mariña) Escolas de Celeiro de Mariñaos 18 hores
Belfast: Centro Cultural de Falls Road 16 hores
Boiro: Romaría das Letras, Finca do Pazo de Goiáns 11.30 hores
Pontedeume: Praza do Concello 11.30 hores
Narón: Xardín Botánico Carlos Rodríguez Dacal 12 hores
Nova York: Battery Park 17 hores
O Barco: Pasarela peonil do Salgueiral 12.00 hores
Soutomaior: Alameda de Talorrío de Arcade 12.00 hores
Barcelona: Centro Galego de Barcelona (Rambla dels Caputxins) 19.00 hores
A Coruña: Obelisco 12 hores

Tots aquestes movilitzacions poden estar subjectes a canvis que es comuniquen a la pàgina del Facebook de Queremos Galego!



La Pegatina: "Hi ha grups que pensen que per cantar en català els tiraran tomàquets a l'escenari"

La Pegatina acaba de treure nou disc "Xapomelon" en el que barrejen, com porten des del principi català, castellà, gallec i francès. A l'actualitat, l'escena musical catalana està vivint un dels millors moments, entrevistem a La Pegatina per saber que en pensen sobre cantar en català, sobre el boom que hi hagut en els últims mesos amb la música del nostre país a la resta de l'estat.

1. Creieu que actualment cantar en català dóna èxit?

No és qüestió de la llengua, el que fa que puguis tenir èxit o no. Depèn més aviat de si ets creïble, sincer, si agrada la imatge que tens, si ets honest amb el públic, si enganxa la teva música, si és per a tots els públics o no, etc. Hi ha molts altres factors i la llengua és l’últim de tots.

2. Creu que la música catalana està prou reconeguda a l'estat espanyol?

Si us referiu a la música cantada en català (diferent de la música catalana), nosaltres tenim una experiència molt saludable. I és que fa 6 anys que anem per tot arreu de l’estat espanyol i quan cantem en català, la gent segueix cantant-nos les cançons, i no els fa res que siguin en català o en qualsevol altre idioma. Creiem que si no es coneixen prou cançons en català a l’estat espanyol és perquè els grups catalans tenen prejudicis, i no el públic espanyol.

3. El fet de cantar en català segueix sent un prejudici lingüístic que fa que els grups no puguin arribar a ser reconeguts en el mercat nacional?

Com us diem, és més aviat cosa dels grups d’aquí, que pensen que per cantar en català els tiraran tomàquets a l’escenari. Nosaltres també ho vèiem així, però fins que no vas allà i ho proves no te n’adones que és una percepció errònia. Si el que canta té prejudicis, també en tindrà el públic.

4. Abans de tenir el grup, escoltàveu música en català? 

Sempre n’hem escoltat. De fet, ara més que mai, gràcies al bon moment de l’escena catalana. I que duri molts anys, tots volem escoltar música en la nostra llengua al nostre país.

5. Què us va portar a cantar en català i castellà?

Simplement, que som veïns de Montcada i Reixac, un municipi, com tants altres de les rodalies de Barcelona, on es parla indistintament un idioma i l’altre, a la vegada. Fins i tot, els barregem sense parar. Per tant, un acaba pensant i parlant en els dos idiomes, i les lletres surten en un o altre de manera natural, no hi ha res buscat.

6. El fet de cantar en català segueix sent una eina per reivindicar una cultura o identitat concreta -com ho era temps enrere-? És a dir, la música d'ara ha deixat de tenir una càrrega política explícita?

Els que parlem català no tenim res a amagar, no és com abans. De fet, trobem que no cal lluitar pel català, sinó deixar-lo fluir. Està més viu que mai i perquè segueixi així, s’ha de buscar la naturalitat en tots els aspectes. Les obligacions no fan bé a ningú.