Com sempre, Barcelona...

Passejar per la Sagrada Família s'està convertint per a mi en una experiència cada vegada que ho faig. Des de feia mesos que quan passava tenia la sensació de no estar en la meva pròpia ciutat, d'estar en un lloc més aviat ben llunyà de Barcelona, l'únic que em salvava era el sentir les paraules i les veus dels treballadors de la zona, llavors m'adonava que sí, que seguia a Barcelona com feia cinc minuts.

Però aquesta sensació que us descric s'ha anat fent cada cop més intensa. Passar pel carrer Mallorca (sigui quina sigui l'època de l'any, però sobretot en períodes vacacionals) és realment un fet que fa que me n'adoni de la importància del turisme a Barcelona.

La setmana passada vaig tornar a passar per allà davant. Sort que aquest cop no havia agafat el "bicing", ja que el carrer Mallorca estava ben atapeït de gent. Feia sol i això convidava a que les terrasses dels bars fossin ben plenes. En menys de cinc minuts, vaig sentir moltíssims idiomes i moltíssimes veus. Però llavors va arribar el moment més important, potser, de tot el passeig. Tal com deia la premsa, les obres de l'AVE estaven acabant. Però, no només era això, el parc estava ben net i la gespa era ben verda. Hi havia massa bon ambient. Uns carrers més endavant en direcció Besós, els obrers de l'AVE seguien treballant. Els vaig observar diverses vegades. Vaig mirar els edificis de la zona. Tots els inquilins d'aquells edificis havien suportat durant mesos i meso el soroll d'aquelles màquines perforadores, dia i nit, cap minut cap segon sense parar d'escoltar aquell soroll que a mi tan sols en un parell de minuts se'm va fer insuportable. Havien lluitat tan com havien pogut, cartells, associacions, milers de veïns de tota Barcelona van lluitar per que l'AVE no només no passés per sota la Sagrada Família, sinó que no passés pel centre de la ciutat, no passés pel centre de la ciutat, però res havia servit. Les obres havien continuat i tots ens hauríem de sentir ben orgullosos de aquestes obres que tan havien molestat a tanta gent...

He tingut la sort de poder conéixer molt el barri de la Sagrada Família sobretot per raons personals. Per tant, cada vegada que surt el monument a la premsa m'és totalment inevitable parar l'atenció. Justament, el mateix dia que vaig passejar per la Sagrada Família, vaig poder llegir diversos articles sobre les obres de l'AVE i sobe la visita del Papa que es realitzarà en poques setmanes. Obres polèmiques, visita polèmica....Tot el que rodeja el temple en els últims anys és ben polèmic. 

Hereu, ara surt, a tota la premsa ben orgullós que la tuneladora "Barcino" hagi fet un forat tan profund i la Sagrada Família segueixi com si res. Hereu acusa al PP i a CiU d'haver donat por durant quatre anys a tots els ciutadans. La por no la donen els partits polítics. La por entre els ciutadans barcelonins es dóna quan anys abans s'esfondra un edifici al Carmel. Però a part de la por, que tots els barcelonins en teníem, les molèsties que han patit totes les persones que viuen a prop de les obres....qui compensarà aquestes persones? A més, el futur de la Sagrada Família està assegurat?

La Sagrada Família està aguantant, però aguantarà molt més? és la pregunta que es fan molts barcelonins. En pocs dies arribarà el Papa, Barcelona es convertirà (per enèsima vegada) en el centre del món. El món veurà un magnífic barri, una magnífica ciutat on tots som feliços, tothom farà bona cara i no hi ha cap tipus de problema.

Com sempre, Barcelona donarà bona imatge; com sempre, Barcelona farà bona cara davant els altres;com sempre, Barcelona donarà preferència al turisme i com sempre, Barcelona, farà com si escoltés ploure i els ciutadans tornaràn a cridar en silenci.