Després d'un any

Fa uns dies em vaig trobar a una persona que feia temps que no veia i vaig pensar que no sabia de que havíem de parlar. Si me l'hagués trobada feia uns anys podria haver parlat de tantes coses... Llavors, em vaig adonar quan tornava cap a casa que el temps passa massa ràpid. Vaig estar donant-li voltes al tema i quan ja m'havia oblidat em vaig tornar a trobar una parella que em va preguntar per si havia superat tots els crèdits de la universitat i em van recordar que just feia un any havia fet la selectivitat. "Déu meu! Un any ja ha passat!" . Ja he acabat primer de periodisme.

Hem arribat en un moment difícil, el pla Bolonya ja estava implantat i com més avançava el curs m'adonava de les dificultats del pla. Que si teoria, que si pràctica, que si ara no tinc examens, que si ara se'm barreja la teoria, els examens, la pràctica, el vull anar-me'n de festa, que si el meu professor no vol fer recuperacions,.... La discordinació entre pla Bolonya, professors i rectorat s'ha notat i cada cop el rectorat de la UAB s'ha anat distanciant més i més dels universitaris, dels professorat i del personal no docent per diverses raons. Es va distanciar de l'alumnat al no autoritzar i no donar el vistiplau a la festa de la Universitat Autònoma que es va celebrar en un dia que el rectorat va considerar lectiu; del personal docent i del professorat (i de nou, dels estudiants) es va distanciar a l'anunciar acomiadaments i retallades (en totes les universitats catalanes hi haurà retallades de 144 milions d'euros).

Malgrat que el grau m'agrada, he trobat desenes de defectes en cada assignatura que hem fet, però de totes maneres puc assegurar i dir sense tremolar que ser periodista és l'ofici més bonic del món. No estudiem anant a la biblioteca i fent colzes, estudiem mirant els informatius, investigant per la xarxa, buscant la notícia a peu de carrer, fent fotografies, escoltant la ràdio, mirant pel·lícules, escoltant opinions, empatitzant amb els ciutadans i fent crítica . No fem un grau qualsevol, no ens tancarem a estudiar, no farem càlculs, ni ens aprendrem les deu mil normes d'ortografia, ens agrada el nostre ofici i encara que hi hagi uns quants que estiguin utilitzant el ser periodista per donar una mala imatge de la nostra feina  i de tota la resta de periodistes, les facultats de comunicació s'aniran omplint de joves que creuen que l'ofici pot sortir de la crisi en la que sembla estar. Som molts els que no tirarem la tovallola, els que encara que ens retallin en diners, ens diguin que la nostra carrera és la més fàcil de totes, sabeu que podem dir? Que la nostra carrera és pura vocació. Crec que en cap més facultat es pot veure la passió que es posa en la nostra, que ja ningú t'ha d'ordenar "fes un treball" de vint mil pàgines, que a mi m'es igual que em posin un 6, un 8 o un 10 (que si et posen un 10, millor que millor) però l'important està en què quan acabis el reportatge, l'entrevista o el que sigui, diguis "Què interessant! M'ha encantat fer això!" i t'hagi servit d'alguna cosa pel teu futur.

Molts deuen pensar què motivada, però tot és posar-li ganes al que fas, creure-hi i que com més t'interessi, més et crida l'atenció.

D'altra banda, els companys sempre hem estat uns al costat d'uns altres, diuen que el periodisme és un món molt competitiu, que hi ha gent que l'únic que vol és ser més que algú altre. I sí, la veritat és que hi ha gent així, però de veritat que ser no val la pena, ara per ara i encara que el periodisme sigui la unica carrera que es pugi anar exercint mentre vas estudiant, seguim sent universitaris que volem passar-ho bé, però ara ja no hi ha marxa enrere. Som de la UAB, som alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació i de periodisme. Ho hem passat molt bé fent reportatges, entrevistes, al Congrés de periodisme digital de Huesca, i algunes assignatures han molestat molt, però molts professors (alguns molt més que d'altres) s'han implicat força, ens han tractat com a periodistes, com adults, d'altres en canvi no han après que el Pla Bolonya no vol dir tractar-nos com pàrvuls ni donar-nos tot mossegat sinó aprendre fent pràctiques i que la teoria quedi en segon pla.

En definitiva, puc dir que aquest any ha estat molt positiu, m'he adonat que sí que estava en el cert, que el que creia quan era adolescent, era veritat, jo volia ser periodista i per fi, aqui estem, encara que ara per ara només sigui en construcció.