Operación Triunfo ja no és el mateix

Operación Triunfo va marcar un abans i un després tan en la televisió com a la indústria discogràfica a Espanya. 
Forma part de la memòria col·lectiva els diferents moments de la primera edició en què la anomenada Rosa d'Espanya es proclamà guanyadora  i representant del país al festival d'Eurovisiór, en què el David Bisbal i la Chenoa tenien alguna cosa més que amistat iel David Bustamante plorava dia si dia també.

Ara aquella primera edició queda més aviat bastant lluny, deu anys més tard, Operación Triunfo acaba d'arribar a la vuitena edició de mà de la Pilar Rubio, en lloc del Jesús Vázquez, però les audiències i les crítiques fan que el programa tan triomfador en els seus inicis no es vegi amb un bon futur . Les audiències arriben tan sols arriben al 17 % quan a la seva primera edició s'arribava a la xifra astrònomica de 46 % i amb les col·laboracions del publicista Risto Mejide durant les últimes edicions a Telecinco s'arribava al 37% de share.
Però després de 10 anys les coses han canviat: Telecinco va deixar de banda la banda més musical i va tornar el concurs en un reality més dels tants que fa la cadena, més polèmic amb intervencions del jurat, i amb el reciclatge en la resta de programes de la cadena.
Pilar Rubio, presentadora omnipresent de Telecinco, tampoc surt bé de les crítiques dels diferents mitjans del país: Mònica Planas del diari Ara deia que "ja la podrien nominar". Els tres presentadors - Carlos Lozano, Jesús Vázquez i Pilar Rubio- han marcat estils molt diferents al programa i sembla que els seguidors del reality no estan gaire contents amb la substituta de Vázquez.


Ja veurem com acaba el programa que tantes alegries va donar a TVE, i que potser als de Telecinco els hi està començant a donar algun mal de cap.

Estudiar en una biblioteca, cada vez más dificil

Pasear por la biblioteca es lo único que puede hacer en esas instalaciones. En épocas de examenes se inundan de cerebros agitados que tienen que aprender la lección pero muchas veces por no decir siempre sillas y mesas son insuficientes para todos los estudiantes que quieren estudiar en la biblioteca.

El año pasado, en plena selectividad, me encontré en una situación digna de serie de televisión o de cualquier reportaje totalmente dramatista.

La biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona (biblioteca donde encontrar un sitio está considerado un gran reto) acababa de cerrar sus puertas. La sala nocturna que está situado en el mismo edificio abría sus puertas para que todos aquellos que quisieran seguir estudiando pudieran hacerlo en esas mismas instalaciones. Para empezar, al abrirse las puertas, me sorprendí de lo que había allí dentro, exactamente de lo que no había.

Mesas de diferentes formas y medidas, no muchas por eso, y más bien pocas sillas. No más de 30 lugares disponibles para las más de 50 personas que se agolpaban en la puerta. La sala, totalmente desaprovechada, se llenó tan solo abrir sus puertas y muchas personas se quedaron sin sitio sin saber que hacer, muchas optaron por irse a casa, otros en cambio optaron por el suelo. El problema estuvo cuando después de un par de horas decidimos salir fuera a tomar un poco el aire (llevabamos todo el dia en la biblioteca) y comer algo. Salimos y nos sentamos en unos bancos enfrente de la biblioteca, cuando desde allí que se podía ver todo el interior de la sala, en menos de un par de minutos, vimos como cuatro personas cogían nuestras cosas las tiraban al suelo y se sentaban en nuestro lugar. Nosotros fuimos corriendo, pero llegamos a la decisión de que esperaríamos un momento ya que otros compañeros en otra mesa estaban a punto de abandonar la biblioteca. Pero los gritos rompiendo el silencio no faltaron. Con más personas, fuimos a reclamar lo que nos sucedía a las personas encargadas de ello, pero estos dijeron que al faltar una normativa no podían hacer nada al respeto.

Desde aquel día mi rabia hacia las bibliotecas de Barcelona en época de exámenes va en augmento. Las únicas posibilidades de encontrar lugar en bibliotecas se reducen a las bibliotecas universitarias que aportan tranquilidad y lugar siempre que acudas.

Las Bibliotecas de Barcelona defraudan, y cada vez más son más los que lo piensan.

¿Cómo puede ser que una ciudad tan grande no pueda disfrutar de unas instalaciones bibliotecarias como le tocaría?

Realmente, cualquier persona que acuda a cualquier biblioteca de Barcelona (excepto algunos casos) puede ver como el espacio está tan desaprovechado. Los estudiantes de la ciudad tendríamos que pedir mejoras en las bibliotecas, pedir ampliación de horarios, silencio (por parte tanto de bibliotecarios como por parte de usuarios), es decir una mejora general del servicio.

En especial, me gustaría destacar casos muy concretos: El caso del desaprovecho de espacio en la biblioteca de la Sagrada Família y por otro lado, el ruido espantoso por parte de muchos usuarios de la biblioteca Sofia Barat. Por otro lado en cambio, me gustaría destacar la excelencia de la biblioteca Xavier Benguerel, una de las mejores bibliotecas de toda la ciudad, en la que se puede disfrutar tanto de silencio como de espacio para todos.

Biblioteques de Barcelona

Víctor Muñoz y Pichi Alonso valoran la comunicación en los vestuarios

Los dos exjugadores del FC Barcelona entregan el premio a los ganadores de la “I Lliga de la Facultat de Ciències de la Comunicació”, el Atlético Che Guevara.

Víctor Muñoz y Pichi Alonso valoraron positivamente la comunicación en los vestuarios el pasado 22 de diciembre en el acto de clausura de la primera liga de futbol en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

En el acto de clausura de la liga se premió al ganador, el Atlético Che Guevara, capitaneado por Joshua Sánchez, y se reconoció la colaboración de la Vila Universitària de la UAB y se premió a la mejor afición y el mejor blog. La mejor afición fue para la de Aston Birra y el premio al mejor blog fue para el Recreativo de Juerga. También se reconoció a los Champiñones, equipo formado únicamente por chicas.

Víctor Muñoz habló de su futuro en el Terek de Grozni de Rusia y destacó que ve complicada la comunicación con los jugadores y que será toda una aventura. Tanto Víctor como Pichi valoraron la comunicación entre entrenadores y jugadores y la adaptación a las nuevas tecnologías. Hablaron de la buena comunicación de Guardiola con sus jugadores y que este aspecto se ve reflejado en el buen juego del equipo.

Goodbye 2010!

Què ens deixa el 2010?

El 2010 ens deixa moltes coses. Però si haguessim de resumir el 2010 en una paraula, en quina pensarieu?

Jo sens dubte, penso en aquella que s'ha repetit fins la sacietat, que ocupava planes dels diaris cada dia: CRISI.

La crisi que cada cop afecta a més gent ha sigut la protagonista del 2010, sens dubte. Encara que per alguna la crisi no els afecta gaire, per altres, aquesta crisi ha fet que a casa seva s'hagin hagut d'apretar el cinturó fins gairebé no poder ni respirar. Grècia es va veure en una situació greu i desde la UE deien que Portugal i Espanya no trigarien en estar en una situació semblant.

D'altra banda, jo crec que no se'ns oblidarà per ser l'any dels 33 miners, l'any en què a Chile es va montar un circ mediàtic al voltant d'una mina on s'havien quedat atrapats 33 miners. Tota una història que semblava treta de qualsevol reality show.

Sens dubte, queda en la nostra memòria aquell volcà islandès que un dia va decidir entrar en erupció i parar tot el trànsit aeri. Europa es va veure en el caos.

Tampoc podem oblidar que el 2010 va ser un any molt important per l'esport espanyol, la Selecció Espanyola de Futbol va proclamar-se guanyadora del Mundial de Sudafrica. El Barça va tornar a demostrar qui domina a la lliga espanyola encara que el Madrid de Mourinho no els hi acabés de posar les coses fàcils.

Relacionat amb la Selecció Espanyola, no podem oblidar aquell petó que va donar la volta al món, el de la Sara Carbonero i l'Iker Casillas.

Algú suposo que també es deu enrecordar de la tragèdia al festival Love Parade a Alemanya, 19 morts, entre les quals dues catalanes, i més de 100 ferits.

També no podem oblidar el que va fer ETA. La organització terrorista va enviar un comunicat a la BBC dient que deixaven le sarmes definitives. Alguns van confiar, d'altres volen fets i no paraules.

Per cert i la famosa Vaga general? El 29 de setembre l'activitat del país es parava per les reformes laborals de Zapatero.

I aquest 2010, va acabar amb el caos a l'espai aeri espanyol, la vaga de controladors aeris, que fa que Espanya deixi l'any en estat d'alarma per primera vegada a la història de la democràcia.

M'agradaria saber amb quin aspecte del 2010 us quedeu? Quina paraula us ve al cap dient 2010? Per a vosalres hi hagut alguna cosa més important?

Participeu i deixeu els vostres comentaris, BON 2011 !!

Albert Planadevall: "Si no ho fas bé, la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis"

Ràdio Flaixbac és l'emissora musical líder a Catalunya i un dels seus locutors, l'Albert Planadevall, respon a les preguntes de jenni-fernandez.blogspot.com i a les proposades per seguidors del blog.

Planadevall, locutor del "Feedbac" i col·laborador habitual de "El matí i la mare que el va parir" ens explica què fa un llicenciat en psicologia a la ràdio o si realment és satisfactori ser locutor de programes musicals. Tot això i més, a continuació:

  

Què fa un llicenciat en psicologia fent de locutor a una ràdio musical?

Doncs la veritat no ho sé! Suposo que ha estat la casualitat la que al final em va portar a fer ràdio perquè mai vaig tenir aquest somni de ben petit. Però he de dir que un cop m’hi he trobat la cosa ha estat molt especial i m’hi sento molt a gust

Has passat per diverses seccions al llarg de la teva carrera i t’has quedat en una ràdio musical... Per alguna raó en especial? Què t’aporta?

M’agrada molt la música i aquí a Flaixbac tinc la possibilitat d’estar-ne molt al dia però també de poder ser creatiu a l’hora de pensar molts temes relacionats amb la ràdio juntament amb un gran equip humà. Suposo també que estaria igual de feliç en una ràdio generalista. La gràcia és fer allò que t’agrada i tenir ganes d’aprendre constament siguis on siguis.

A l’actualitat, estàs en un programa per a joves i adolescents en una cadena musical. Un dels programes anteriors va ser el PAP. Us va deixar el llistó ben alt? No creieu que a vegades els oients poden caure en la comparació?

Per Flaixbac han passat grans programes i grans professionals que han deixat el llistó bon alt. Per mi és un honor que ens comparin amb ells. Una raó de més per anar millorant dia rere dia i no adormir-se en els llimbs.

A vegades es diu que a Flaixbac com una emissora en la que els seus locutors no respecteu la nomativa lingüística. Fins a quin punt és cert? 

Buff...et puc ben jurar que no és cert. Si una cosa tenim controlat a Flaixbac és l’idioma. Tenim un servei lingüístic que ens va controlant cada setmana per tal que utilitzem correctament el català. També és veritat que sempre se’ns pot escapar algun barbarisme o incorrecció però ens esforcem molt perquè això no passi.

  

Què diferencia Flaixbac de la resta d’emissores musicals?

Intentem dotar-la d’una personalitat pròpia a través dels seus programes i dels seus locutors. És molt importants arribar (comunicar) a l’altre (oient). Si no ho fas bé la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis

 Ha ajudat el Facebook a l’augment de fans? Prop dels 21.000 fans, com s’assumeix això?

El Facebook ha estat una experiència increïble per nosaltres. Ens ha possibilitat obrir una via de comunicació directe amb els nostres oients. Ara arribar a ells (i que ells arribin a nosaltres) és cosa de segons. Ens agrada molt aquesta interacció.

Tot l’equip de Flaixbac està vivint un moment de molt èxit amb els vídeos de Santification Party i de Election party, pensaveu que aixo arribaria tan lluny?

Sempre intentem fer les coses perquè arribin al màxim de gent possible. Quan fas uns vídeos com els que dius ho fas amb les ganes i intenció perquè triomfin al màxim. Evidentment hi ha sempre un factor sort i en aquest cas ens hem ajudat molt de les xarxes socials com a eina de difusió i expansió. Estem molt contents dels resultats obtinguts.

 Ja són 7 anys a Flaixbac, trobes que la teva manera de locutar i treballar és diferent i ha canviat durant tots aquests anys?

Mira, fa poc vaig escoltar un tall d’àudio amb una de les meves primeres intervencions a Flaixbac i t’he de dir que sí, he canviat en la manera de locutar. Sempre és important evolucionar en la teva feina, és la clau per no estancar-te i saber incorporar nous coneixements a la teva tasca diària. A més de locutar el que he fet també és aprendre molt de l’ús de les xarxes socials i Internet en general dins d’un mitjà de comunicació com és la ràdio. Trobo que és fascinant aquesta nova faceta meva i creu que seguiré aprenent per tal de seguir al dia de tot aquest nou món virtual.

      La Montse, estudiant de Comunicació Audiovisual a la UB pregunta:

Com recordes els teus inicis a la ràdio? Què senties quan et posaves davant d’un micro?

Els recordo amb molt de “carinyo” i un sentiment especial ja que va ser un època molt emotiva en molts d’aspectes. Quan estava a l’aire recordo que sentia molts nervis, bé, encara els sento ara...imagina’t!!

En Xavier Mas de Xaxàs, periodista i professor de la UAB pregunta:

No trobes que les ràdio fòrmules son un xic frustrants pels locutors, sempre en segon terme?

Cada vegada menys! És veritat que fins ara existia aquest “segon terme” però estic convençut (com a mínim a Flaixbac) que el mitjà on treballo està canviant ja que cada vegada el “contingut” hi té més importància, i no em refereixo a contingut purament musical. Els locutors som part activa del missatge que intentem comunicar a nivell de programes i “parlem” més sense necessitat de fer-ho per presentar cançons. Podríem dir que en cert nivell ens estem tornant més generalistes i donem més importància a la paraula a més de fer-ho amb la música.

Com va de diners una ràdio fòrmula que pràcticament no té anuncis?

No sé dir-te els números exactes però em sembla molt que la cosa va bé tot i la famosa crisi que tenim a sobre. Heu de pensar que no només tenim les típiques falques de 30 segons com a publicitat. Hi ha altres sistemes com patrocinis o mencions on els locutors parlem del producte en qüestió en directe

 

La Carla, estudiant de 1r de Batxillerat pregunta:

Si t’haguessin dit de petit que arribaries a ser locutor de ràdio t’ho haguessis cregut? Aspiraves arribar aquí algun dia?

No ho hagués dit mai ja que de petit em pensava que de gran seria metge i ja veus tu com he acabat! Hi ha un moment (una força) quan treballes en una municipal que t’empeny a fer un pas endavant i anar a buscar feina en una ràdio més gran. A vegades et surt bé i a vegades la cosa es pot tornar molt complicada. Jo reconec que vaig tenir sort. Moltes vegades no és qüestió de fer-ho més bé o més malament, senzillament és sort. Estar en el lloc adequat en el moment oportú.

Jazztel, això ja passa de taca d'oli !

Estimat Jazztel,

N'estic farta, però no una mica, ni poc, estic totalment farta de vosaltres. Estic totalment farta de les vostres trucades i de dir-vos que no.

Estic contenta amb Movistar, sóc feliç amb ells i no cal que sigueu tan pesats (perquè realment no teniu una altra paraula que us defineixi) per demanar-me el canvi de companyia. No em canviaré. Deixeu-vos de trucades i insistir absolutament tant.

Sou molt pesats i realment us esteu passant un munt, vull que em deixeu de trucar, però qui sap què fer en aquests casos? De veritat, no vull que insistiu més, no cal que els teleoperadors que em parlen des de Mèxic em truqueu 3 vegades al dia (com és el cas d'avui), vull estudiar tranquilament i vull contactar amb els meus amics, no amb vosaltres.

Jazztel, o deixeu de trucar i ser tan i tan pesats o realment tot això tindrà conseqüències!

Gràcies per la vostra atenció,

Jenni.

PD: El més segur és que no entengueu res, però sí, és català. És l'idioma que parlem a Catalunya. Si, Catalunya, estem al nordest d'Espanya. Jazztel, o canvieu o crec que les pagareu....

Adéu CNN+ !

No m'ho puc creure. Realment és increíble el que ha passat. No cap al meu cap que CNN+ tanqui.

Una cadena de qualitat i d'informació diu adéu el 31 de desembre de 2010 segons el comunicat que ha emès avui el Grup Prisa. 

La desaparició de CNN+ és una de les conseqüències de la fusió amb Telecinco. La veritat és que no queda gaire clar en els mitjans de comunicació que es farà amb el canal, si Telecinco seguirà amb l'idea de emetre informatius las 24 hores o el llogarà a un altre operador.

La primera possibilitat es creu que és poc possible. Telecinco mai s'ha interessat per una cadena d'informatius les 24 hores i no sembla que ho faci. El futur no queda gaire clar per la cadena i menys pels periodistes que hi treballaran fins a cap d'any.

Només em plantejo una pregunta, per què es fa això? Audiències? Interessos? 

Sóc capaç de comprendre que la televisió no és exclusivament informativa, que necessitem més enllà d'informatius, però després de l'augment d'un estil de programes a la televisió espanyola i aquest ultim fet, realment no crec que estiguem fent el més correcte en la nostra televisió.

Necessitem informació i com més millor per poder ser crítics i poder pensar per nosaltres mateixos i la desaparició d'aquet canal fa que això es redueixi. 

Gràcies Iñaki Gabilondo, Silvia Intxaurrundo, Antonio San José, José Maria Calleja, José Ramón Pindado, Almudena Gómez, Concha Boo, Rafael Luque, Lara Vadillo, Roberto Fernández, Esther Cervera, Alonso Trenado, Mónica Sanz, David Tejera, Leticia Iglesias, Patricia Corral, Mario Saavedra i tots els que vau formar en algun moment del canal. Gràcies CNN !

http://www.publico.es/televisionygente/351097/prisa-cierra-cnn-tras-la-entrada-de-liberty

http://www.lavanguardia.es/comunicacion/20101210/54086249505/prisa-cierra-su-canal-de-noticias-cnn.html