No xiulis!

El fet més destacat a Espanya en la última setmana ha estat la crisi a la SGAE. Han estat detinguts diversos directius i encara que alguns han estat posats en llibertat amb càrrecs, la imatge d'aquesta institució ha empitjorat considerablament. El govern ha suprimit el famós canon digital (impost que s'havia de pagar al comprar qualsevol objecte d'emmagatzament informàtic). 

Els tuitaires i internautes (que podem considerar la gran part de ciutadans) van aconseguir que el nom del director de la SGAE, Teddy Bautista, fos Trending Topic al Twitter durant tot el dia en que se'l va detenir i va sortir al llum aquest cas. Els autors i editors de l'associació, però tampoc van trigar en reaccionar i encara que alguns no van voler donar declaracions d'altres van sortir en defensa dels directius, com per exemple Alejandro Sanz.

Els tweets del cantant s'han convertit en objecte de crítiques ja que sempre s'ha mostrat a favor dels interessos de la SGAE. Fins i tot, ha defensat que els diners que Bautista va desviar són propietat dels artistes.

Però la pregunta que em plantejo és: La SGAE és necessària? Calen aquests impostos?

Les perruqueries, bars, supermercats, botigues,... que posen un fil musical, la televisió o la ràdio han de pagar a una societat que representa, en major part, a un centenar d'artistes i la resta que no tenen tant èxit ni ingressos no veuen ni un euro d'aquests ingressos. És normal que una perruqueria de barri o al bar on anem a fer una "birra" hagin de pagar 200 euros aproximadament a l'any per posar música? Penseu que tots i cadascun de vosaltres a l'anar en un d'aquests establiments heu pagat el que als amos d'aquests negocis els hi toca pagar a aquesta associació.

És just? És massa? Sembla que la SGAE està en les seves últimes, que no té bones crítiques i que els ciutadans de peu no tenen gaire simpatia a aquest col·lectiu. Però deixem que la justícia faci el que hagi de fer, i que els periodistes treguin a la llum el que s'ha de dir sobre aquesta institució i després ja veurem què passa...

La Pegatina: "Hi ha grups que pensen que per cantar en català els tiraran tomàquets a l'escenari"

La Pegatina acaba de treure nou disc "Xapomelon" en el que barrejen, com porten des del principi català, castellà, gallec i francès. A l'actualitat, l'escena musical catalana està vivint un dels millors moments, entrevistem a La Pegatina per saber que en pensen sobre cantar en català, sobre el boom que hi hagut en els últims mesos amb la música del nostre país a la resta de l'estat.

1. Creieu que actualment cantar en català dóna èxit?

No és qüestió de la llengua, el que fa que puguis tenir èxit o no. Depèn més aviat de si ets creïble, sincer, si agrada la imatge que tens, si ets honest amb el públic, si enganxa la teva música, si és per a tots els públics o no, etc. Hi ha molts altres factors i la llengua és l’últim de tots.

2. Creu que la música catalana està prou reconeguda a l'estat espanyol?

Si us referiu a la música cantada en català (diferent de la música catalana), nosaltres tenim una experiència molt saludable. I és que fa 6 anys que anem per tot arreu de l’estat espanyol i quan cantem en català, la gent segueix cantant-nos les cançons, i no els fa res que siguin en català o en qualsevol altre idioma. Creiem que si no es coneixen prou cançons en català a l’estat espanyol és perquè els grups catalans tenen prejudicis, i no el públic espanyol.

3. El fet de cantar en català segueix sent un prejudici lingüístic que fa que els grups no puguin arribar a ser reconeguts en el mercat nacional?

Com us diem, és més aviat cosa dels grups d’aquí, que pensen que per cantar en català els tiraran tomàquets a l’escenari. Nosaltres també ho vèiem així, però fins que no vas allà i ho proves no te n’adones que és una percepció errònia. Si el que canta té prejudicis, també en tindrà el públic.

4. Abans de tenir el grup, escoltàveu música en català? 

Sempre n’hem escoltat. De fet, ara més que mai, gràcies al bon moment de l’escena catalana. I que duri molts anys, tots volem escoltar música en la nostra llengua al nostre país.

5. Què us va portar a cantar en català i castellà?

Simplement, que som veïns de Montcada i Reixac, un municipi, com tants altres de les rodalies de Barcelona, on es parla indistintament un idioma i l’altre, a la vegada. Fins i tot, els barregem sense parar. Per tant, un acaba pensant i parlant en els dos idiomes, i les lletres surten en un o altre de manera natural, no hi ha res buscat.

6. El fet de cantar en català segueix sent una eina per reivindicar una cultura o identitat concreta -com ho era temps enrere-? És a dir, la música d'ara ha deixat de tenir una càrrega política explícita?

Els que parlem català no tenim res a amagar, no és com abans. De fet, trobem que no cal lluitar pel català, sinó deixar-lo fluir. Està més viu que mai i perquè segueixi així, s’ha de buscar la naturalitat en tots els aspectes. Les obligacions no fan bé a ningú.

The Propers a Sabadell

Al juliol del 2009 al Poblenou, The Propers va oferir el seu primer concert i a partir de llavors no han perdut el ritme. Des de llavors, la banda de ska i reggae ha ofert desenes de concerts no només a Catalunya sinó també a Coslada (Madrid) o a Castelló de la Plana amb molta acceptació del públic.

Durant la seva trajectòria, la formació ha patit canvis però sens dubte s'han anat consolidant i adquirint un to més personal, després de començar fent versions temes de reggae i ska i amb influències del ska i el reggae dels anys 60. Ara, però ja composen temes propis en els que podem notar aquest estil tan personal que han anat adquirint amb el pas del temps. 

El passat divendres 18 de març la formació va triomfar amb un concert benèfic a Badalona amb The Cabrians y Los retrovisores. El pròxim 1 d'abril els podrem veure per primera vegada a Sabadell amb Guaita'ls sens dubte esperem que el públic del Vallès els hi agradi i omplin La Sala (Plaça Laietana, 48) 

Operación Triunfo ja no és el mateix

Operación Triunfo va marcar un abans i un després tan en la televisió com a la indústria discogràfica a Espanya. 
Forma part de la memòria col·lectiva els diferents moments de la primera edició en què la anomenada Rosa d'Espanya es proclamà guanyadora  i representant del país al festival d'Eurovisiór, en què el David Bisbal i la Chenoa tenien alguna cosa més que amistat iel David Bustamante plorava dia si dia també.

Ara aquella primera edició queda més aviat bastant lluny, deu anys més tard, Operación Triunfo acaba d'arribar a la vuitena edició de mà de la Pilar Rubio, en lloc del Jesús Vázquez, però les audiències i les crítiques fan que el programa tan triomfador en els seus inicis no es vegi amb un bon futur . Les audiències arriben tan sols arriben al 17 % quan a la seva primera edició s'arribava a la xifra astrònomica de 46 % i amb les col·laboracions del publicista Risto Mejide durant les últimes edicions a Telecinco s'arribava al 37% de share.
Però després de 10 anys les coses han canviat: Telecinco va deixar de banda la banda més musical i va tornar el concurs en un reality més dels tants que fa la cadena, més polèmic amb intervencions del jurat, i amb el reciclatge en la resta de programes de la cadena.
Pilar Rubio, presentadora omnipresent de Telecinco, tampoc surt bé de les crítiques dels diferents mitjans del país: Mònica Planas del diari Ara deia que "ja la podrien nominar". Els tres presentadors - Carlos Lozano, Jesús Vázquez i Pilar Rubio- han marcat estils molt diferents al programa i sembla que els seguidors del reality no estan gaire contents amb la substituta de Vázquez.


Ja veurem com acaba el programa que tantes alegries va donar a TVE, i que potser als de Telecinco els hi està començant a donar algun mal de cap.

Albert Planadevall: "Si no ho fas bé, la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis"

Ràdio Flaixbac és l'emissora musical líder a Catalunya i un dels seus locutors, l'Albert Planadevall, respon a les preguntes de jenni-fernandez.blogspot.com i a les proposades per seguidors del blog.

Planadevall, locutor del "Feedbac" i col·laborador habitual de "El matí i la mare que el va parir" ens explica què fa un llicenciat en psicologia a la ràdio o si realment és satisfactori ser locutor de programes musicals. Tot això i més, a continuació:

  

Què fa un llicenciat en psicologia fent de locutor a una ràdio musical?

Doncs la veritat no ho sé! Suposo que ha estat la casualitat la que al final em va portar a fer ràdio perquè mai vaig tenir aquest somni de ben petit. Però he de dir que un cop m’hi he trobat la cosa ha estat molt especial i m’hi sento molt a gust

Has passat per diverses seccions al llarg de la teva carrera i t’has quedat en una ràdio musical... Per alguna raó en especial? Què t’aporta?

M’agrada molt la música i aquí a Flaixbac tinc la possibilitat d’estar-ne molt al dia però també de poder ser creatiu a l’hora de pensar molts temes relacionats amb la ràdio juntament amb un gran equip humà. Suposo també que estaria igual de feliç en una ràdio generalista. La gràcia és fer allò que t’agrada i tenir ganes d’aprendre constament siguis on siguis.

A l’actualitat, estàs en un programa per a joves i adolescents en una cadena musical. Un dels programes anteriors va ser el PAP. Us va deixar el llistó ben alt? No creieu que a vegades els oients poden caure en la comparació?

Per Flaixbac han passat grans programes i grans professionals que han deixat el llistó bon alt. Per mi és un honor que ens comparin amb ells. Una raó de més per anar millorant dia rere dia i no adormir-se en els llimbs.

A vegades es diu que a Flaixbac com una emissora en la que els seus locutors no respecteu la nomativa lingüística. Fins a quin punt és cert? 

Buff...et puc ben jurar que no és cert. Si una cosa tenim controlat a Flaixbac és l’idioma. Tenim un servei lingüístic que ens va controlant cada setmana per tal que utilitzem correctament el català. També és veritat que sempre se’ns pot escapar algun barbarisme o incorrecció però ens esforcem molt perquè això no passi.

  

Què diferencia Flaixbac de la resta d’emissores musicals?

Intentem dotar-la d’una personalitat pròpia a través dels seus programes i dels seus locutors. És molt importants arribar (comunicar) a l’altre (oient). Si no ho fas bé la ràdio no funcionarà per molt bona música que posis

 Ha ajudat el Facebook a l’augment de fans? Prop dels 21.000 fans, com s’assumeix això?

El Facebook ha estat una experiència increïble per nosaltres. Ens ha possibilitat obrir una via de comunicació directe amb els nostres oients. Ara arribar a ells (i que ells arribin a nosaltres) és cosa de segons. Ens agrada molt aquesta interacció.

Tot l’equip de Flaixbac està vivint un moment de molt èxit amb els vídeos de Santification Party i de Election party, pensaveu que aixo arribaria tan lluny?

Sempre intentem fer les coses perquè arribin al màxim de gent possible. Quan fas uns vídeos com els que dius ho fas amb les ganes i intenció perquè triomfin al màxim. Evidentment hi ha sempre un factor sort i en aquest cas ens hem ajudat molt de les xarxes socials com a eina de difusió i expansió. Estem molt contents dels resultats obtinguts.

 Ja són 7 anys a Flaixbac, trobes que la teva manera de locutar i treballar és diferent i ha canviat durant tots aquests anys?

Mira, fa poc vaig escoltar un tall d’àudio amb una de les meves primeres intervencions a Flaixbac i t’he de dir que sí, he canviat en la manera de locutar. Sempre és important evolucionar en la teva feina, és la clau per no estancar-te i saber incorporar nous coneixements a la teva tasca diària. A més de locutar el que he fet també és aprendre molt de l’ús de les xarxes socials i Internet en general dins d’un mitjà de comunicació com és la ràdio. Trobo que és fascinant aquesta nova faceta meva i creu que seguiré aprenent per tal de seguir al dia de tot aquest nou món virtual.

      La Montse, estudiant de Comunicació Audiovisual a la UB pregunta:

Com recordes els teus inicis a la ràdio? Què senties quan et posaves davant d’un micro?

Els recordo amb molt de “carinyo” i un sentiment especial ja que va ser un època molt emotiva en molts d’aspectes. Quan estava a l’aire recordo que sentia molts nervis, bé, encara els sento ara...imagina’t!!

En Xavier Mas de Xaxàs, periodista i professor de la UAB pregunta:

No trobes que les ràdio fòrmules son un xic frustrants pels locutors, sempre en segon terme?

Cada vegada menys! És veritat que fins ara existia aquest “segon terme” però estic convençut (com a mínim a Flaixbac) que el mitjà on treballo està canviant ja que cada vegada el “contingut” hi té més importància, i no em refereixo a contingut purament musical. Els locutors som part activa del missatge que intentem comunicar a nivell de programes i “parlem” més sense necessitat de fer-ho per presentar cançons. Podríem dir que en cert nivell ens estem tornant més generalistes i donem més importància a la paraula a més de fer-ho amb la música.

Com va de diners una ràdio fòrmula que pràcticament no té anuncis?

No sé dir-te els números exactes però em sembla molt que la cosa va bé tot i la famosa crisi que tenim a sobre. Heu de pensar que no només tenim les típiques falques de 30 segons com a publicitat. Hi ha altres sistemes com patrocinis o mencions on els locutors parlem del producte en qüestió en directe

 

La Carla, estudiant de 1r de Batxillerat pregunta:

Si t’haguessin dit de petit que arribaries a ser locutor de ràdio t’ho haguessis cregut? Aspiraves arribar aquí algun dia?

No ho hagués dit mai ja que de petit em pensava que de gran seria metge i ja veus tu com he acabat! Hi ha un moment (una força) quan treballes en una municipal que t’empeny a fer un pas endavant i anar a buscar feina en una ràdio més gran. A vegades et surt bé i a vegades la cosa es pot tornar molt complicada. Jo reconec que vaig tenir sort. Moltes vegades no és qüestió de fer-ho més bé o més malament, senzillament és sort. Estar en el lloc adequat en el moment oportú.

Un 10 per a The Baseballs!

Bikini estava plena de gom a gom. The Baseballs no haguessin dit fa un any que diumenge estarien actuant en una de les sales més conegudes de la nit barcelonina.

La sala Bikini va rebre diumenge passat The Baseballs, el grup de rockabilly de moda. La banda formada pels alemanys Sam, Digger i Basti (entre d'altres músics) va iniciar el concert amb una versió de la conegudíssima When love takes over. Els assistents, només a l'iniciar el concert amb aquesta magnífica versió, original de David Guetta i Kelly Rowland, van saber que el grup no els fallaria en cap moment del concert.

No només van cantar les versions més conegudes de la banda sinó també van estrenar versions inèdites en la gira de Strike! Back! com ara el Viva la Vida (original de Coldplay), Basket Case (original de Green day) o I'm yours (original de Jason Mraz) a més a més de les seves versions més conegudes com Hot'n'Cold (original de Katy Perry), Umbrella (original de Rihanna), Angels (original de Robbie Williams), Poker Face (original de Lady Gaga) o Crazy in love (original de Beyoncé). 

The Baseballs va encertar per aquest gènere. El rockabilly, gènere nascut als anys 50, torna a popularitzar-se com per exemple, gràcies en part a The Baseballs. Versionar cançons que estan entre les mes populars al mon i portar-les al gènere del rock va ser molt arriscat però ha agradat. El grup va obrint-se camí entre aquells a qui versionen les cançons.

El grup es va sorprendre al veure la Sala Bikini tan plena (no quedaven entrades des de feia setmanes) i no van poder evitar dir alguna paraula en català. "Visca Catalunya" va dir un dels cantants, mentre que alguns els hi agradava molt que haguessin après l'exclamació a altres assistents no els hi acabava de fer el pes. Però el que si que va fer treure un somriure a tothom va ser l'ensenyament que van fer als assistents de com moure les caderes a ritme de rock. Els assistents van intentar moure les seves caderes en el poc espai que tenien a la sala, a diferència de les noies que van pujar al escenari i van poder ballar amb la banda.

The Baseballs va demostrar professionalitat, humiltat, simpatia i senzillesa. La banda no va fallar en el seu primer concert a Barcelona i el públic va sortir de la sala després de dues hores de concert totalment satisfets del concert al que havien assistit. Un 10 per a The Baseballs!

Angels- The Baseballs

Bleeding Love- The Baseballs (En directe a la Sala Bikini)

Carmen amb crispetes

L'òpera de Bizet dirigida per Bieito està
situada a Ceuta durant els anys 70/80.

Ara ja no cal anar fins al Gran Teatre del Liceu per gaudir d'una bona òpera.

L'òpera de Bizet es va estrenar de nou sota la direcció de Calixto Bieito el passat 27 de setembre al Liceu però es que no calia anar fins allà per gaudir de l'obra. Només calia un cinema proper  que retransmitis via satèlit i en directe l'obra, i cada vegada son més els que s'ha adhereixen a la iniciativa.

L'obra protagonitzada per la mezzosoprano Béatrice Uria-Monzon i el tenor Roberto Alagna es va retransmetre en directe en diversos cinemes d'arreu del món, i no tan sols de la ciutat comtal. Així, els Cines Príncipe de San Sebastián van retransmetre en directe l'òpera el passat 13 d'octubre. De la mateixa manera que el Cinesa Diagonal de Barcelona la va retransmetre amb la sala plena de gom a gom.

Molts cinemes de diverses parts del món aposten per aquest tipus de retransmisions.

En els propers dies moltes persones podran gaudir d' "Aida" de Verdi desde Viena, de "Madame Butterfly" desde San Francisco o  "La Valquiria" desde L'Scala de Milà en directe a la seva ciutat.

Una nova manera de gaudir i anar al cinema però aquest cop no per veure una pel·lícula ,sinó una òpera en directe al millor preu.